A l'ocàs del dia es claven al ventre les últimes fletxes d'or
per cada llança clavada ,de la vorera estant ,voldria ser mort
perquè la mar queda quieta i jo absent de conhort.
L'onada es desbrava amb tramuntana forta però l'esculp i reviu
la calidesa de la primavera a l'estiu.
Espere impacient el llebeig entre gotes de lluna
que t'eriça el llom i crinera al primer badallar del vespre
per tornar-te a resorgir d'entre ... Llegir aquest article | Bloc de l'usuari
Fes un comentari públic per aquest perfil
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris | Registra't