A l'ocàs del dia es claven al ventre les últimes fletxes d'or
per cada llança clavada ,de la vorera estant ,voldria ser mort
perquè la mar queda quieta i jo absent de conhort.
L'onada es desbrava amb tramuntana forta però l'esculp i reviu
la calidesa de la primavera a l'estiu.
Espere impacient el llebeig entre gotes de lluna
que t'eriça el llom i crinera al primer badallar del vespre
per tornar-te a resorgir d'entre la mar adormida.
A poqueta nit tornes a reposar quieta i tranquila
la brisa descansa i tu romans calmosa en aigües d'argent viu.
Li he pres el baptisme i begut del seu càlix l'amor i la vida
Cada nit tanca l'ull i escorre uina llàgrima en presentir el ver
amor nodrit de la tenebra del dubte.
Però amiga que em fas vacil.lar:I si un dia no arriba la fresca brisa del llebeig?
Et quedaràs adormida i quedaré nàufrag de tu!
La meua juspira la tinc disposada per agafar-te les mans
de crinera blanca d'escuma d'absències.
Tu et cruspeixes la fortor salobre marina i em mostres
la panxa maragda i el teu llom poderos.
Et navego d'esquenes -en falsa amura-per si de cas et burles
i t'abrace la falda i la sina aproada al vent.
No m'odies ,estima'm i besa'm de sospirs i melàngies
Sóc home fràgil de vitrall fi ,com les ones cristal.lines
del vespre esperant ser trencades a besos eterns fermament.
i m'ha sortit aquest intent de poesia.
Olé i olé la gràcia.
Ademà és dissabte, que deia una nena que venia a la meva escola.Em donava una alegria escoltar ademà és dissabte!!!
Ademà més ,que és dissabte.
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't