| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de neptu48
|
|
| |
La dona pública
 dijous 7/gener/2016 - 05:04  1514  7
A l'entrada de la casa hi ha una persiana
on s'amaga del món el sepulcre de la vergonya
En veure entrar a l'home desaprenc de la música.
No és ,doncs ,més poderosa la paraula escrita?
-100 euros la hora
-tu no vales mas de 50 ,medio billete ahora
y el otro medio ,si te portas bien ,a la vuelta.
En acabar tal brutícia es planta dret i brama,
el seu dit gros del peu clavat en la divinitat de la dona
agafada fort del braç dret li ejacula.
Si un sonor insult precisa cinc disculpes
Proba ,si ets valent ,de dir-ho en lletra impresa
signa amb tinta permanent la ignomínia.
Sabràs dels últims horitzons de la maldat de l'home
Allà on la mirada ja no alcança.
La meua darrera premisa és desaprendre de la música
L'art suprem de la brutal espècie és la paraula
Si alguna vegada he dit que eres blanca com la neu
és per la teua semblança amb el marbre de l'estàtua
que reïx del turó d'aquella hermita de santa Anna
Els cabells , de la front al clatell , t'acaronava
meravellat del teus pits clamant al cel recolzava la mirada
a les teues ferides vessant les animoses llàgrimes
Al cor dels humans també hi ha una persiana
on s'amaga del món l'amor desinteresat de les coses
enlloc queden atrapades les més tendres paraules
esperant que una ferida enèrgica despulle el pit als poetes.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
