Encara crec en el paradís, però ara ja sé que no es tracta de cap lloc en concret. L'important no és on vas, sinó com et sents en el moment en què arribes a formar part d'alguna cosa, i si trobes aquest moment... és per sempre!
Sóc jo de petiteta. M'assemblo a la nina Barriguitas!
tas molt maca, com diuen, de petits tothom se't menjaria a petons i de gran, potser jo també, jajaja, ei és conya. Un petonarru i una abraçada.
una monada nena!