Va alçar-se d'un jaç a la vorera, els ulls plens de nit i els cabells de foc. Em va dir que no era d'enlloc que no tenia nom, no desitjava res amb poc en feia prou.
Pels que ho dubtàveu,aquesta tarda he pujat a Montserrat amb el cotxe. I sí, la meva mare ha vomitat al seient del darrere (bé, en una bossa).
La foto està una mica moguda però és que me l'ha tirat una amiga dels meus pares amb molt mal pols.