
Tauler Contactes Cerca Blocs Agenda Fòrum		Entra Registra´t

Benvingut(da) al meu àlbum!

L'any 2008 em vaig apuntar al xat, però després, per diversos motius, no hi entrava. A veure si aquesta és la bona Cerco debatre, intercanviar idees, experiència humana i coneixements amb persones de tota mena. Sóc de ciències, però també activista, escriptor i amant de les arts. Una de les meves aficions, és la de fer fotos dels paisatges del meu país.

Perfil de ziol

Canet de Mar

Valoració 3/5, 1 vot(s)

Foto

Thursday, May 22nd 2008, 12:24 AM 0 comment(s)

Quan era petit, vivia a Canet, a can Domènech. I des del balcó de l'habitació dels meus pares, veia aquesta vista.
Bé, exactament aquesta vista, no.
La riera, ara està empedrada i és a nivell de les voreres, abans, era més d'un metre més fonda i de sorra. Quan plovia era d'allò més espectacular: just davant de casa, s'ajuntaven les dues rieres més grans de Canet, la Gavarra, que ve per la dreta, i la d'en Buscarons, a l'esquerra. El xoc de les dues aigües havia arribat a esquitxar el primer pis. Sort que no hi havia gaire cotxes.
Ara, hi ha una conducció subterrània per les aigües pluvials, no em vull ni imaginar el que pot passar un dia de tardor si per algun motiu s'embussa, sense la sorra que sempre frena, la velocitat del flux pot arribar a ser espectacular.
Hi ha però, una cosa que no ha canviat el que hauria d'haver canviat. A l'esquerra podeu veure de gairell dues cases modernistes, ambdues obra del meu besavi. La de més avall, ca la Bianga, la va fer per a uns parents i ara és un restaurant. La següent és l'Ateneu Catalanista. Quan jo era petit, era un edifici brut amb els esgrafiats quasi invisibles i tocant la teulada unes taques negres, com una pintada tatxada. I és que ho era. En la dita democràcia, l'edifici es va restaurar, els esgrafiats tornen a ser com els originals, però on hi havia el pegat de quitrà negre no s'hi veu el que hi havia escrit. Algú va creure que no era políticament correcte i amb l'excusa que no estava al projecte oficial no la van restaurar. Era una cita de Dante, que com tothom sap, va escriure en italià i no pas en llatí com manava la tradició. Deia "Maleïts sian els qui menyspreen la seva llengua i lloen la dels altres"