vent |
No es el fi, nomes t’ho sembla.
09/10/07 10:40
Se com et sents, no ets el primer ni l’últim, se com estàs: fotut, ensorrat, abatut. El teu escrit em recorda a com em sentia jo fa quasi tres anys, també pensava que mai sortiria d’aquell pou on les circumstancies m’havien fotut. Però mira, ja ho diuen: desprès de l’oratge ve la calma, i es veritat. No es una situació fàcil de portar o de pair, però ja veuràs com a poc a poc ho superaràs. No et sentis culpable això no t’ajudarà pas, assumeix els errors si es que els vares
|