| |
Carta als meus fills
 dimecres 12/maig/2010 - 06:16  1814  6
Fills meus, com sabeu soc un treballador públic, fa més de vint anys que vaig opositar per obtenir una plaça de servidor públic.
M’havia cregut que calia que haguessin persones, que indiferentment del color del govern de torn, apliquessin la legislació a tothom per igual, indistintament, tant si fos algú prominent o alguna persona humil. El fet de disposar de les garanties d’una legislació garantista em permetria oposar-me al caprici del polític de torn. De poder garantir, que al no perillar el meu lloc de treball, poder dir al polític que mana que l’expedient del seu amic es tractaria igual que el de qualsevol ciutadà. Sempre he estat orgullós de servir als interessos de la comunitat per sobre dels interessos de grup.
El sou que m’oferien era minso, però ja sabeu que el vostre pare amb poc te prou, sóc auster, i només després de més de vint anys vaig superar la barrera dels mil euros. Bé que hi farem, hi ha molts que pensen que estem nedant en l’abundància.
Només tenim estabilitat laboral, però no creieu que tots, hi ha més d’un trenta per cent que esta en situació de precarietat. Encara que no creieu que la precarietat es pot aplicar per igual a tothom, hi ha assessors, personal de confiança, que destorben la nostra missió, la de garantir l’igualtat de tots davant la llei.
He patit congelacions salarials: per solventar la crisis que va generar el “socialisme” de Felipe Gonzalez, la congelacio per poder salvar els criteris de convergència europea, per l’Espanya que “va bien” de l’Aznar i ara per aquesta d’en Zapatero. I he continuat fent la tasca lo millor que sé. Al llarg d’aquest anys només he faltat per un embolisme encefàlic (vaig anar a treballar quan encara no havia recuperat del tot la funció motora), i per una pneumònia. Implicant el meu esforç al be comú, sabent que em dec als ciutadans, que amb el seu esforç, em paguen el sou i que mereixen fins l’ultima gota de suor amb qui acabo la jornada.
Ara, però, us recomano que no escolliu aquesta feina al servei del pròxim, que us feu especuladors urbanístics, o alimentaris, d’aquells que paguen vint centims un productes que vendran a sis o vuit euros poc després, ningú no es fica amb ells. Ningú no els hi demana comptes i als menys podreu pagar l’hipoteca. I si els sistema cau, sempre tindreu alguna pela per aguantar un mesos i pagar l’amarre.
Feu-vos d’un partit polític, amb quatre xorrades us poden fer batlle o ministre, o caseu-vos amb algú “molt honorable”, molt honorable..? Tindreu varis sous. Llavors des de la vostra posició de privilegi, escàs privilegi ser el gos de l’amo, podreu bordar que per salvar el país.
No haureu d’escoltar que sou uns privilegiats, que teniu un sou fix i que cal que us retallin, una mica més, les vostres necessitats més bàsiques.
Feu-vos banquers, d’aquests que ens van ficar a la crisi, i treiu benefici, que encara entre tots, us hi prestarem els calers que us facin falta: pensionistes exhausts, vídues, funcionaris mileuristes, treballadors de classe, aturats, depenents. Ningú no us demanarà que feu amb el vostre benefici.
O feu vos defraudadors: el Millet encara va pel carrer amb la cara ben alta.
Avui és el vostre pare es qui va amb el cap cut, després de més vint anys aplicant a la seva vida laboral la màxima seriositat, el màxim del respecta pel poble a qui serveix, desprès de tenir una vida laboral impecable i econòmicament indigna, encara sento dir que soc un privilegiat.
Però ara que encara estudieu, mireu molt be a qui li doneu el vostre vot
El futur hi és a les vostres mans
|
| |
|
Contactes
Registra´t
