Avui he pensat...com gairebé sempre. Pero no es ben bé pensar el que he fet. M'he expresat malament. No correctement pel que vull dir-vos. De meu, quin embolic!
Imaginat. Araaaaaaaaaaa!!!! Imaginat! Això he fet. Imaginar! Que bonic imaginar.
Tot just fà res que he rebut un escrit d'una persona que m'ha fet imaginar nomes per haver-me escrit coses boniques. Tan senzill i extraordinàri com això. I tot, arran d'una paraula o una frase ben posada i amb sentiment.
Bonic oi?
Doncs amb el vostre permis...seguiré imaginant!....
Feu feu.... ja está dit! i pedoneu el temps que us he robat.
Imaginar, somiar.. es molt bonic (sempre que després posis els peus a terra), però quan algú et diu algo bonic o t'ho escriu ... que fa que et sorti un somriure.. això no te preu!!
Sempre m´ha encantat imaginar,es de franc.
Pero aquest defecta o virtut s´accentua quant estàs lluny de casa,notes les coses mes a la pell,les paraules sonen diferents ,llavors tenir aquest recurs,que penso que es un dó,es meravellós.No deixis de fer-ho¡¡¡
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't