| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Últim article del bloc
|
|
| |
MÉS QUE MOLT, MOLT MÉS!
 dimecres 30/desembre/2009 - 09:27  1861  9
M’agrades molt. Fins i tot, m’encantes. No sabria dir-te què és el que més m’agrada de tu. Són un conjunt de coses. Potser és la teva tendra mirada que em demana que m’apropi. O potser la teva mà quan busca la meva. O la teva olor que mai es cansa de desaparèixer, i la teva careta quan es recolza al meu coll i l’ensuma. I el teu somriure lleuger que tant poc et costa deixar anar. Ara que hi penso, potser el que més m’agrada de tu és quan me’n separo un moment, i de seguida em busques. I m’agafes perquè no torni a marxar. També admiro la teva manera de pronunciar el meu nom. Ningú el diu millor que tu. M’encanta que et rendeixes i et deixes portar per mi. M’encanta perquè sé que confies amb mi. M’agrada mirar-te als ulls i esperar-me fins que em demanis un petó. I m’agrada encara més que m’ho tornis a demanar, que no n’has tingut prou. M’agrada llevar-me i que estiguis enganxat a mi com un calamar. Et torno a dir que m’agrada la teva mirada, sempre tendra, a primer hora del matí, a la tarda, a la nit, i a qualsevol hora del dia.
M’agrades, i m’agrada el que hi ha entre tu i jo. Creu-me. I això és el que hi ha... més que molt, molt més.
Ben mirat, hauria de plantejar-me quines són les –poques- coses que no m’agraden de tu, potser acabaria abans.
No us podeu imaginar com n’és de bonic!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
