| |
Vestida de nit
 dimarts 25/juny/2013 - 04:53  3977  3
Hi ha persones que tenen el talent de saber transmetre el món dels sentiments d’una manera que a molts ens fa posar la pell de gallina. Només amb uns acords, una melodia o unes paraules entrellaçades, ens transporten, ens fan somniar, plorar, revifar, cridar… en una paraula… ens emocionen. Sense deixar de banda els que fan el mateix amb unes imatges, una captura de moments finits, plasmant colors i moviments amb pinzellades, modelant figures… tots aquells ARTISTES amb nom propi, us volia cridar l’atenció sobre aquesta preciositat de cançó, l’altra filla d’un pare i d’una mare, interpretada per la Sílvia Pérez Cruz.
youtu.be
Aquí teniu la lletra que és tota una poesia per sí mateixa:
VESTIDA DE NIT
Lletra: Glòria Cruz
Música: Càstor Pérez
Pinto les notes d’una havanera
blava com l’aigua d’un mar antic.
Blanca d’escuma, dolça com l’aire,
gris de gavines, daurada d’imatges,
vestida de nit.
Miro el paisatge, cerco paraules,
que omplin els versos sense neguit.
Els pins m’abracen, sento com callen,
el vent s’emporta tot l’horitzó.
Si pogués fer-me escata
i amagar-me a la platja
per sentir sons i tardes del passat,
d’aquest món d’enyorança,
amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom.
Si pogués enfilar-me a l’onada més alta
i guarnir de palmeres el record,
escampant amb canyella totes les cales
i amb petxines fer-lis un bressol.
Els vells em parlen plens de tendresa,
d’hores viscudes amb emoció.
Joves encara, forts i valents,
prínceps de xarxa, herois de tempesta,
amics del bon temps.
Els ulls inventen noves històries,
vaixells que tornen d’un lloc de sol.
Porten tonades enamorades.
Dones i Pàtria, veles i flors.
Si pogués fer-me escata
i amagar-me a la platja
per sentir sons i tardes del passat,
d’aquest món d’enyorança,
amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom.
Si pogués enfilar-me a l’onada més alta
i guarnir de palmeres el record,
escampant amb canyella totes les cales
i amb petxines fer-lis un bressol.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
