| |
El que no vaig poder fer amb ell
 dilluns 25/maig/2009 - 06:02  2231  1
Tinc pendent, perquè fa poc ho vaig pensar, enterrar amb tu un passat, en un lloc especial, màgic, com màgica va esser la meva experiència amb ell, enterrar petits escrits o llançar-los al mar, perquè trencar-los no voldria, i he de fer-lo amb tu perquè ell no em va deixar que ho féssim junts.
Saps, solament tu i jo sabem, que emocionant va ser enamorar-nos, que bonic va ser sentir-los, que meravellós va ser sentir-nos correspostes, encara que jo vaig plorar molt perquè necessitava escoltar-lo una i mil vegades, i no va ser així.
I solament tu saps el molt que li vull i el més que li he volgut, ni tan solament ell ho sap............per més que hagin parlat els meus ulls. I solament tu has estat al meu costat quan ell no ha pogut, i solament tu has omplert aquests espais que m'ofegava per dintre, en els quals ofegava el meu amor en un silenci, però amb tu he pogut despertar d'aquest ofec parlant, plorant, escoltant, rient, emocionant-me.
Mai podré retreure-li gens, tan solament li hagués demanat, de genolls si hagués pogut, que per un moment no fos ell, fora jo, fora més valent i m'hagués dit adéu. Però llavors no hagués estat ell, hagués estat jo i jo li he estimat més a ell que a mi mateixa.
Un dia, no es quan, perquè m'agradaria que sorgís, que anés aquest dia, no un qualsevol, sinó aquest just dia, en el qual es realitzés aquest comiat, el comiat d'un amor, què, encara que estant dintre meu, ja no es pot expressar ni amb paraules.
|
Contactes
Registra´t
