| |
El dia que va morir Michael Jackson
 dissabte 27/juny/2009 - 06:16  2434  0
Ahir em vaig llevar com sempre a dos quarts de vuit per anar a treballar, mentre em preparava el café vaig obrir la tele i al 3/24 deien "Michael Jackson ha mort a los Angeles d'un atac de cor" quan ho vaig sentir vaig pensar: OSTIA que fort!!, mentiria si digués que la notícia em va deixar indiferent, la qual cosa resulta força curiosa perque jo no he estat mai fanàtic del Michael Jackson, però a mesura que va anar passant el dia, vaig veure que tothom havia tingut la mateixa reacció, per la qual cosa vaig arribar a la conclusió de que Michael Jackson ja no era una persona, ni un cantant, ni un famós, sinò que era una institució cultural, és com si ens diguessin que a partir d'ara ja no hi haurà Coca-Cola, Óstia que fort! no?, quan alguna cosa arriba a ser tan ernormement coneguda es tradueix al llenguatge simbólic de la cultura, ja és un signe com pot ser picar de mans o fer una reveréncia, per exemple, si te'n vas a Noruega o a la India o a Sudàfrica i veus als nens fent aquell ball que arrastrant els peus, camines cap enrera, saps que aquell nens estan imitant al Michael Jackson i són de cultures totalment diferents. Trobo que és molt interessant reflexionar sobre aquestes coses perque ens porta a pensar com es construeix la cultura d'avui.
Pel que fa a la dimensió moral del personatge no entraré a valorar si Michael Jackson era un pederasta o no, perque no ho sé. Fa anys vaig veure un reportatge sobre ell en que parlava de que feia festes amb nens i els convidava a dormir al seu llit, pero sense tenir-hi cap contacte sexual. Quan el reporter li deia que no entenia perque feia aquestes coses (i d'altres) ell responia - "es clar, perque no has arribat on estic jo mentalment" i quan el reporter li deia que la gent s'havia pensat que havia volgut tirar el seu fill per la finestra, ell responia indignat: "Quanta ignorància!, Quanta ignorància! ". Després d'haver vist el reportatge vaig veure clarament que Michael Jackson no estava molt fi del cap, sobretot pel que fa la percepció de la realitat. Tampoc vull ser injust i diré que si estava com estava segurament era perque era famós des dels 5 anys i després de veure els seus "fans" considero que n'hi ha més d'un que encara està pitjor del cap que ell. La gent el criticava perque s'havia creat un món a mida, el món del Peter Pan, etc...però la veritat és que els "fans" feien el mateix; es creaven un Michael Jackson a mida que no corresponia a la realitat. Amb tota franquesa, a mi aquesta gent no m'ha agradat mai perque considero malaltis destruir una persona de carn i ossos i convertir-la en el meu osset de peluix. Tampoc vull que us penseu que m'erigeixo en gran defensor de Michael Jackson, quan la gent diu ara que era " un geni de la música" em peto de riure, home, en tot cas ho seràn els músics que tenia al darrera com el Quincy Jones, que és un dels millors músics de Jazz dels EUA, o els Toto, o guitarristes de rock que va portar com l'Steve Stevens o a la darrera epóca la gran Jennifer Batten, en fi que la gent encara es pensa que la música la feia ell, aixó si que es ser ingenu no trobeu?, només conec un cas d'una gran estrella que a la vegada és un músic com una catedral; Prince, que també deixa'l anar aquest, lo raret que és, però almenys quan es mori i la gent digui que era "un geni de la música" tindràn raò.
|
Contactes
Registra´t
