| |
Així que amb un xiuxiueig podria esdevenir, al vespre, un món amb dues llunes.
 dimarts 13/novembre/2012 - 06:44  3114  2
Cada capvespre la veia passar i cada capvespre el balanci dels seus malucs, el perfil de les seves sines... li feien bullir la sang. Amb el pas del temps, massa temps, s'havien fet companys d'aquells breus instants fugissers que van acabar tenint un regust d'intimitat frustrada. Algunes vegades, potser per la força del costum, s'havien creuat somriures i, a ell en algun moment, l'hi havia arribat a semblar que en els seus ulls hi havia una brillantor de complicitat, però sempre s'havia anat convencent que era el seu desig el que la li feia veure. Així és que es sentia vençut sense ni haver lliurat batalla, encara, perquè sentia que les forces per demanar-li la penyora, es perdien en la força de la atracció que ella exercia sobre ell, potser sense ni ella saber-ho. Moltes vegades s'havia convençut que havia reunit la força per acostar-se-li, però en totes li havia faltat empenta per fer el pas, li tremolaven les cames i ja al final tremolava tot de neguit. Fins que un dia, atrapat en un infinit de possibilitats de sensualitat frustrada, li va agafar un cobriment just davant d'ella; recargolant-se li atansava la mà, balbucejava quelcom però, fos el que fos, hauria estat massa tard i ella no ho va entendre: serena va trucar a emergències, la llàgrima no se li va escapar i es va sentir alleujada i, quan al final li va agafar la mà ell ja no hi era.
Un cop escrit això, va pensar que el relat se li havia desviat i que havia tornat a escriure una tragèdia; que no era la seva intenció quan pensava en la noia casada que inspirava les escenes eròtiques que no havia escrit i les escenes pornogràfiques que segur que no escriuria. Així que el següent dia se li va acostar i, després de saludar-la per primera vegada, li va dir: estic boig per tu, em poses calent, molt calent, més calent que la moto d'un indi hippy fumant amb pipa. Ella se'l va mirar, progressivament, el seu somriure va esdevenir una gran rialla i, quan al final va poder parar, li va dir: tu a mi no. I ella va seguir el seu camí. El seu riure meravellós li ressonava a les orelles encara... quan es va adonar que havia fet el ridícul més espantós de la seva vida: i que en faria, ara, de la seva vida?
Tampoc era així com el volia el relat. ...i llavors la estava abraçant i li feia un peto al coll, passava les mans suaument per la seva esquena, mentre seguia petonejant-la, l'altra mà s'enredava amb els cabells al seu clatell. Sentia la pressió del desig contingut al sota ventre, acorde amb la respiració entretallada que s'anava compassant; la de l'un amb la de l'altre. I, els moviments començaven a esser frenètics, mentre les quatre mans començaven a esmunyir-se per entre tots els plecs de la roba, cercant-se en un delit més proper encara. Els llavis no es podien desenganxar de la pell recíproca i la proesa s'endevinava incomparable i magnífica. I va pensar el darrer que va pensar les següents hores: no se com hi he arribat fins aquí, però soc on volia arribar, sense més complicacions.
|
Contactes
Registra´t
