| |
ACTE 1 - L'ARTESÀ
 dissabte 31/gener/2009 - 01:45  2221  0
......................... ......................... ......................... ......................... ..................
L’artesà, un home ja gran i vell, camina corbat i cansat pels camins pedregosos del poble amb els sarrons a l’esquena, buits, i desitjosos de ser rebotits com a botifarres de caldera.
Els sarrons arrugats pel pas dels anys, observen indiferents el final del camí on la terra roja s’aixeca com a meta de la cursa, reclamant a l’artesà que l’arreplegui entre les seves mans sàvies i la salvi de la tirania de l’aigua que juganera dibuixa sense pietat camins de corredisses que al igual que un infant engrescat pels jocs de cucanya empeny sense miraments a la muntanya argilosa, que desesperada mira d’evitar no ser arrossegada a la fi del món per aquella energia aquosa que per uns és la vida i per ella la mort indigna.
L’home vell acota l’esquena lentament i retira l’argila de les mans de l’aigua embotint-la en els sarrons que és converteixen amb la millor protecció contra l’aigua entremaliada, que empipada segueix el seu camí escolant-se per les fresques rieres del massís.
Al cap del matí, amb la feina feta, recondueix les passes cap al taller d’on havien sortit, ara però l’espart de les sabates pressiona amb més força les pedres del camí que impotents observen el lleu balanceig de les botifarres d’argila rejovenides i plenes del goig rogenc del futur proper.
Les hores, els dies, la saviesa i el foc, son els encarregats de fer el miracle i al igual que les boniques papallones amb l’arribada de la primavera l’argila indefensa, roja i deforma s’ha convertit en una bonica gerra de colors, forta i portadora d’anys d’història i sabiduria humana, que amb el coll enlaire presenta els seus respectes als déus que amb vehemència és reflecteixen en les seves galtes .
Ara la gerra ja no té por de l’aigua. És forta i bella i s’enfronta al vent i fins i tot al mateix foc creador amb arrogància i valentia.
L’argila convertida en gerra, és la més alta tecnologia del vell artesà, que veurà recompensada la seva dura feina amb unes poques monedes d’argent que li daran al mercat dels diumenges on sempre posa la parada.
La gerra, però no n’és conscient d’aquesta vàlua. Ella orgullosa del seu nou poder observa com s’allunya d’aquell vell artesà decrèpit al qual mai va estimar i roman quieta i esvelta entre d’altres com ella, però segura de ser la millor terrissa, la més moderna, la més útil i..... la més barata!!!.”
Avui l’han escollida ha ella, la gerra més moderna, la més avançada i la més senzilla d’utilitzar. Lluny d’aquell artesà que la va construir ella sap que el seu present és molt més brillant que el passat i que el futur serà de màxima prosperitat.
Ella que en el seu passat fou dèbil i havia de suportar la odiosa pluja ara té el plaer de controlar l’aigua vermella que espantada vol fugir, però que ara és ella, l’argila, qui imposa les normes dels jocs de cucanya i amb un desig capritxos de venjança, juga a giravoltar el líquid aterrit dins la seva presó.
A les mans d’aquell home gros i morrut, ella només és una altra gerra de les quals la seva dona compra per a omplir d’aigua a casa del pare.
L’home, sense ni tant sols advertir el joc macabre entre la terrissa i l’aigua vermella, decanta la gerra cap a la seva sed provocada per ores de lluita enferrissada per dur endavant la vida, mullant-se tota la boca reprèn les forces que tant li faltaven. L’aigua alliberada per l’únic forat pel qual venerava als déus implacable, baixa per l’esòfag i és difon per les venes, a on el verí vermell que tacava el color de l’aigua esclavitzada estreny amb força els pulmons i atura els batecs del cor greixós, de l’home morrut que roman mort al terra, amb la gerra esberlada amb mil bocins i l’aigua insolent, novament recobra la força de l’infant engrescat lliscant per sobre de l’argila esmicolada.
Uns metres més enllà, el vell terrissaire torna a casa, cap cot, sense voler creure que està forjant la mort d’aquella ombra que és la venjança”.
“En entrar a casa ràpidament possa la televissió, sense esma, pacient, automàticament i inconcient del que està veient”
......................... ......................... ......................... ......................... ................
Nota per als Xat.cat: Aquest és la primera escena d'una obra de teatre que estem preparant amb música tradicional sobre les armes lleugeres... no us esbereu que no soc sempre tant negatiu.
|
Contactes
Registra´t
