| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Últim article del bloc
|
|
| |
Carta per a tu, que ja saps qui ets
 dimarts 9/desembre/2008 - 06:41  2286  11
Sé que s’hauran escrit milers de cartes com aquesta. Però jo vull escriure’n la meva pròpia, sense haver-ne llegit mai cap com aquesta. No he escrit mai, ni crec que ho faci però ara ho necessitava...
Se que existeixes a hores d’ara. I sé qui ets, o millor dit, com ets. No sé pas on pares, a vegades t’imagino asseguda al nostre llit, amb una llarga cabellera castanya i sedosa pentinant-te, encara no et puc posar rostre ni mirada, potser estàs al meu darrere asseguda al tren, o davant meu en alguna cua esperant per pagar… o potser ets a la altra banda del planeta, on sens dubte hi aniré i t’hi trobaré, o d’on sens dubte en vindràs tu… Només ens em de topar l’un amb l’altre, i arribat aquest moment no serà tard per a res, tindrem un altre cop el mon sencer per aprendre’l, però aquest cop junts. Compartir-ho tot, compartir el becat que em recorregut l’un sense l’altre per posar-nos al dia i immediatament començar el viatge definitiu.
Es la certesa que tinc de que un dia per aquests mons de deu, aniré distret pensant en les meves coses, o potser ens presentaran, o potser… però segur que els nostres ulls quan es topin per primer cop, es quedaran clavats, i ho sabrem, per que si tu ets per a mi, se que també ho sentiràs de la mateixa manera que jo… l’estomac set contraurà a l’instant com si caiesis d’esquena qui sap on. La respiració i el cor faran el que voldran, i només tu i jo ho sabrem en aquell precís moment.
Es aquesta certesa la que a dia d’avui em fa feliç, no tinc cap presa, per que sé que ja ets per aquí i només tinc que trobar-te…
Vagi per avançat, però: T'estimo, perquè quan et trobi serà com si t’hagués estimat tota la vida.
Un peto!!!!
EMM
es.youtube.com
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
campaneta |
Es molt bonic
Friday, December 12th 2008, 3:16 PM
Un escrit molt bonic i molt semblant al que segurament jo faria, o més ben dit, hauria fet fa un temps.
Ara m'he adonat que la felicitat no la trobas al final del camí, sinó mentre vas caminant, estigues alerta, a qualsevol revolt, a qualsevol cantonada, potser els teus ulls mentre ella passa estan mirant a una altre banda. A mi em va passar aixó, el vaig tenir molt a prop i no el vaig veure i al cap d'un temps, ell em va escriure i em va dir, que l'atzar ja ens havia ajuntat, i ell havia esperat que el mires i el reconegues com va fer ell amb mi, però que jo no el vaig saver veure.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
