| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Últim article del bloc
|
|
| |
Si ets funcionari, amaga't...
 diumenge 15/gener/2012 - 01:44  2668  11
Si a data d’avui ets funcionari llegir algunes cartes de lectors als diaris, llegir comentaris i articles en xarxes socials i sentir o escoltar converses espontànies pel carrer és força molest i dolorós.
És del tot cert que la majoria de treballadors del nostre país han patit i estan patint retallades desmesurades i pèrdua de certes condicionals laborals. És cert que molta gent està a l’atur i malauradament, no tenen ni dret a la prestació econòmica. És cert que hi ha persones amb greus dificultats per arribar a final de mes. Aquesta és la situació que vivim, una situació sense lloc a dubte, angoixant.
Els funcionaris tenim un lloc de feina dins l’Administració pública, tenim el nostre sou i les nostres condicions laborals. I ara, a conseqüència de la crisi econòmica aquestes s’han vist minvades. No escric per queixar-me de les retallades, en cas que ho vulgui fer, ho faré per altres vies i en altres moments.
Escric perquè com apuntava abans, llegir segons quines cartes i comentaris és desagradable. Davant d’aquests estímuls no vull caure, perquè no hi crec, en tòpics que utilitzen alguns funcionaris semblants a “si no ets funcionari és perquè no vols, s’hi pot presentar qui vulgui”, “si t’agraden tant les meves condicions perquè no estudiaves medicina, magisteri, etc”. Però per contrapartida, demano si us plau, que no es caiguin en els tòpics sobre els funcionaris. A sota d’aquesta etiqueta som persones amb la nostra feina. Una feina per la qual lluitem i vetllem al dia a dia. Una feina que ofereix serveis a la societat: metges, bombers, administratius, mestres, psicòlegs, etc.
Si sortim al carrer a demanar que no es retalli, per què ens hem de sentir jutjats? És fàcil veure comentaris com “Són els més privilegiats i es queixen”, “No treballen i es queixen”. Ens queixem, sí. I doncs, què hem de fer? Sóc i crec que som conscients que la nostra situació no és tant desfavorida com per desgràcia la de molta gent, no obstant, també volem que es respectin els nostres drets, de la mateixa manera que ens agradaria que respectessin els de tothom.
Entenc que potser hi ha qui pensa que això no va amb ell i per tant li és indiferent. En la retallada dels nostres sous és cert, pot pensar que no va amb ell. Però cal dir que la retallada amb sanitat, educació... sí que hi va, són els seus drets. Uns drets pels quals molta gent hi ha lluitat durant molts anys i ara pengen d’un fil molt prim enmig d’una tempesta.
I sí, sóc funcionària, però abans sóc mestra i abans, persona. I com a mestra i persona, la última cosa que vull, malgrat el panorama exposat, és oblidar-me de somriure.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
tati77 |
...
Monday, January 16th 2012, 12:43 PM
A mi també m'hauria molestat molt anar a demanar hora al metge i que, a sobre de no donar-me-la, em diguessin una mentida. També em molestaria el que ha passat avui a la N2 pel seu pas pel Maresme a les 8 del matí, els mossos tenien controls a moltes rotondes i amb això generaven uns retards important en l'arribada a la feina de molta gent. Com en el cas dels recepcionistes del CAP era una mesura per a queixar-se per les retallades. També hi ha centres escolars que el que estan fent és deixar de fer totes les activitats que no venen per llei (excursions, colònies, etc.) i de fet avui a la sala de profesors es parlava que una cosa que podria fer el nostre col·lectiu per a queixar-nos és anar a classe però no impartir matèria.
Però dubto que ho fem, com comentava a la meva entrada anterior la gran majoria dels funcionaris són persones altament qualificades i responsables. De fet, si tots ens possèsim d'acord, podriem paralitzar completament el pais: sanitat, educació, seguretat, administració...
I si, el teu nebot ha pogut tenir 5 professors de català en un curs, però és que ara pot ser que s'estigui part del curs sense professor de català ja que no es cobreixen les baixes curtes. També reconec que hi ha gent que té molta cara i s'aprofita, una cosa no treu l'altra.
Si, hi ha centres on el nivell és baix, hi intervenen molts factors: implicació de l'equip directiu en el funcionament del centre, tipus de barri i per tant d'alumnat i de pares... Ara, la teva neboda tenia un baix nivell només en matemàtiques o en totes les matèries? I generalitzar que les concertades tenen major nivell que les públiques no és correcte, de la mateixa manera que tampoc ho seria dir que totes les públiques donen més nivell que les concertades.
Respecte a que les concertades no són un negoci... els números han de sortir, sinó haurien de tancar la paradeta. A Mataró hi ha un institut concertat que està gestionat per pares i tots hi poden participar. Mira per on resulta que és el que té les quotes més altes de tota la ciutat... i som més de 200.000 habitants...
|
|
quim_c |
anem a veure
Monday, January 16th 2012, 4:53 AM
No tinc res conta els funcionaris, pero com sembla que jo visc en un altre Mon donaré alguns exemples........
Tothom que te una nómina, esta controlat per Hisenda, aquest som el 80% del personal i no cal ser funcionari.
Jo tinc contractada una mutua privada de salut, dons la infermera de la SS (treballa a Mutua Terrassa) que em fà les extraccions de sang per la mateixa treballa a la plaça del Progres de Terrassa, i a les tardes ho fa en un altre centre privat, o treballa en negre o treballa a tres llocs cosa que per la resta de mortals es impossible. Per mes conya aquesta persona tallava la Rambla en contra dels ajustus enconomics a la Sanitat.......manda cojones!!
Per raó de la salut del meu pare, he d´anar sovint al metge de capçalera amb ell, un cop vaig trucar per demanar hora i la persona que m´atenia em va dir que el metge estava de en un congres i em donava hora pel càp de 5 setmanes, resulta que vaig trobar-me al metge pel carrer, li vaig comentar i em va dir, no es cert!, estan cremats els treballadors amb les retallades de sou i ho pageu vosaltres, truca a la tarde i tindras hora, evidentment la veig denunciar. Desde llavors he de presentar-me per demanar hora, el telefon, la majoria dels treballadors simplement no l´agafen....deixi el seu missatge i ja el trucarem (si ells creuen ens greu)
El meu nebot de tretze anys estudia al Institut de Secundaria de Vacarisses, saps quans profes de català va tindre el curs passat?, cinc, tots ells baixes per efermetat.......
La meva neboda de setze anys anava a un Institut públic de Terrassa, com que veia (la nena) comparat amb els seus amics que anaven a una concertada que el seu nivell era pauperrim va demanar als seus pares de canviar de cole, perfecte, ara jo li tinc que ajudar jo amb les Mates, la diferencia de nivell es brutal i aixo no ho negen ni els mateixos mestres. Per cert, una escola concertada, et possare un exemple, Can Colapi, tb a Terrassa no es cap negoci, els pares que volen estan al cas dels numeros de l´entitat, i si fos un negoci me la suaria perque el que vols es resultats, en aquest cas nanos preparats......
I paro no em passi de frenada.......
|
|
tati77 |
Vàries coses...
Monday, January 16th 2012, 4:06 AM
Per començar estic totalment d'acord amb les entrades de la Martina. El col·lectiu del funcionariat, per més que imperfecte, és un dels pocs on el tema econòmic està clar. El que cobrem és el que hi ha, no tenim cap part del nostre sou en negre (ho declarem tot) i no ens dediquem especular ni fer sobresous depenent com bufa el vent de l'economia (com va passar amb el tema construcció i el gran negoci de les hipoteques). Potser l'única excepció siguin alguns metges però està clar que els auxiliars d'infermeria, per exemple,no fan això.
Llavors hi ha el tema de que els funcionaris tenim un sou fantàstic i la gent s'oblida de que hi ha els tipus A, B, C, D... i que molts tenen uns sous mileuristes. Ah, i tenim la sensibilitat molt fina respecte a la situació econòmica actual. Bona part de nosaltres treballem amb persones cada dia i coneixem els seus problemes i pel que estan passant.
Quim, qui diu que a les concertades s'ensenya millor? Conec mestres i professors que hi treballen i, em sap greu, però una concertada és un negoci (on els sous dels professors el paga la Generalitat, mira per on). Per exemple, als alumnes se'ls ha de tractar moooooooooolt bé i aplicar una sanció per mal comportament és quasi impossible: potser els papes es molesten i canvien l'alumne de centre, el que no interessa. També es trobem que, mira per on, si el nen en suspen moltes també tenim un problema... potser els pares el canvien de centre! El que s'ha de reconèixer és que tenen un menor nombre d'alumnes immigrants a les aules. Com és normal, uns serveis socials i un ajuntament primer informaran a les families de fora dels centres públics que, a més, no fan pagar quotes extres en conceptes varis.
I si, els funcionaris tenim la "sort" de que ara per ara cobrem cada mes. Però fem la nostra feina i la gran majoria amb un alt grau de qualificació. Hi ha coses que s'han de modificar i això està clar. També hi ha gent que abusa del sistema però això també passa a l'empresa privada.
Penseu però una cosa que ja han comentat abans: fer estalvi en educació, sanitat... és perjudicar a tota la societat. Als mestres i professors no només ens estan retallant el sou i ampliant els nombre d'hores de feina. Això és el que veu la gent a les noticies. Però el que implica realment és que les baixes no es cobreixen (que els hi diguin als interins!), el nombre d'alumnes per aula està en augment (ara ja estan en trenta sense cap problema) i les aules/professionals que atenen als alumnes nouvinguts o que requereixen una atenció personalitzada estan desapareixent i, com que no hi ha diners, els centres que estan en barracons alà seguiran tot el temps que calgui encara que l'espai no sigui gens adequat.
I en el tema sanitat ja sabeu com està la cosa...
|
|
MartinaH |
Segurament
Sunday, January 15th 2012, 4:08 PM
sobren funcionaris. I segurament hi ha certs "privilegis" en qüestió de permisos i/o vacances, dels que es podria prescindir.
Vocacional? Poques persones són les afortunades que tant en el sector privat, com en el públic, puguin dedicar-se a allò que els agrada. Però en la responsabilitat de cadascú, està fer més bé o més malament la seva tasca.
Però per què sempre ho acaben pagant els mateixos? Quan tot va bé, ningú se'n recorda d'ells. Però quan hi ha problemes, la solució sembla que sigui putjejar als funcionaris. Per què aquest odi?
Comença a ser una mica cansino sentir sempre els mateixos típics tòpics irreals.
I no sé perquè parlo, ja que jo com a interina, podria acabar al carrer demà mateix.
Però on jo treballo, el que ens fa falta és personal. I qui ho acaba pagant és l'usuari, que no rep el servei que es mereix.
A mi, si em fan treballar més hores o fer menys vacances, no hi posaré pegues. No se'm cauran pas els anells. Però amb el pa que menjo no es juga. Que coi, el meu sou no és per tirar coets!
|
|
quim_c |
Tens rao.........pero tinc algunes preguntes
Sunday, January 15th 2012, 3:23 PM
-No creus que sobren funcionaris?, a Extremadura el 35% de la gent que treballa ho son, a andalussia un 27%, es sostenible?
-Considero, per exemple, que un metge de la SS està molt mal pagat, pero no entenc com el mateix metge treballa tb per Mútues i té, en molts casos consulta propia. Que penqui 8 hores i que cobri el doble!
-Perque les escoles concertades funcionen molt millor que les publiques?, un nivell que no es pot ni comparar!, cobrant el mestres menys i amb menys "plusus"
-Perque un mestre en la publica es pot jubilar als 60 anys i a la concertada no?.
-Perque un guardia civil es pot jubilar als 50, cobrar la pensio i treballar despres com a taxiste, per exemple......
-Perque tothom fa pocs anys volia ser funcionari, el somni de tot pare era que el seu fill fos mosso esquedra.......per alguna cosa seria, per vocacio?
-Perque el mestres a la Universitat, camp que conec bé, en la seva majoria donen clases dos tres cop a la setmana i qui relament penca son els becaris per 400 eurus si es que el departament, que no el estat generalitata, te peles per pagar-li?
-Com es possible que un jutje cobri el mateix que un mestre universitari...aixi esta la justicia....
-Perque a escala publica no es practica la meritocràcia, qui mes val mes cobra. Aixi els que realment valen, en termes generals es passen al sector privat......
-Com es possible que un amic meu als 2 messos d´entrar a traballar a un ajuntament, a temps parcial, ja tenia un mes sencer de vacances, cosa que no passa enlloc, tret de la guardia urbana de barcelona (cas d´un altre amic)......
No sou volsatres qui us heu d´amagar, el que ha de canviar i del tot es el sistema públic d´aquest pais, esta pensat amb normes del segle XVIII
|
|
bollycao |
el format
Sunday, January 15th 2012, 3:00 PM
Tinc entès que cada cop hi ha menys funcionaris. No tinc clar si hi ha d'haver funcionaris o no com està ara establert. Tinc clar que qui "serveix" a la societat des de l'administració pública ha de ser molt vocacional i em temo que no sempre és així. No tinc clar que hagi de ser per vida perque un hagi aprobat uns examens. El nivell d'exigència ha de ser-hi per tothom crec. Però també penso que metges, mestres, educadors i assistents socials, policies, etc haurien de tenir més veu i més respecte. Qui té feina no ha entès que fora hi ha una guerra, a les feines la gent apetxuga el que mai havien apetxugat, les noves feines tenen sous de becaris, la gent enganxa el cul a la cadira i ningú diu ni piú perque fora hi ha una cua molt llarga a l'atur. Aquesta crisi és com una guerra i els funcionaris amb retallades o congelació de sou sabeu que tindreu un sou, com un soldat que sap que el poden ferir però no matar, entes lluneta? els drets dels treballadors estan retrocedint dècades i dècades..
|
|
MartinaH |
Molt ben dit
Sunday, January 15th 2012, 2:14 PM
I ho corroboro amb el següent article:
Artículo redactado por un funcionario del Grupo A. Difícilmente se puede expresar mejor la situación actual.
Resulta que en la década prodigiosa del pelotazo, cuando media España se lo llevaba caliente a casa, cuando un encofrador sin estudios se embolsaba tres mil euros, cuando hasta el último garrulo montaba una constructora y en connivencia con un par de concejales se forraba sin cuento, cuando un gañán que no sabía levantar tres ladrillos a derechas se paseaba en Audi, los funcionarios aguantaban y penaban. Nadie se acordaba de ellos. Eran los parias, los que hacían números para cuadrar su hipoteca, hacer la compra en el Carrefour y llegar a fin de mes, porque un nutrido grupo de compatriotas se estaba haciendo de oro inflando el globo de la economía hasta llegar a lo que ahora hemos llegado.
Y ahora que el asunto explota y se viene abajo, la culpa del desmadre… es de los funcionarios!. Los alcaldes, diputados y senadores que gobiernan la cosa pública a cambio de una buena morterada no son responsables de nada y nos apuntan directamente a nosotros: somos demasiados, hay que ultracongelarnos, somos poco productivos. Los responsables bancarios que prestaron dinero a quienes sabían que no podrían devolverlo tampoco se dan por aludidos.
Todos los intermediarios inmobiliarios, especuladores, amigos de alcalde y compañeros de partida de casino de diputado provincial no tenían noticia del asunto. Nosotros sí. Como diría José Mota: ¿Ellos? No. ¿Nosotros? Si. Siendo así que ellos? No. Por tanto, nosotros? Si.
La culpa, según estos preclaros adalides de la estupidez, es del juez, abogado del estado, inspector de hacienda, administrador civil del estado que, en lugar de dedicarse a la especulación inmobiliaria a toca teja, ha estado cinco o seis años recluido en su habitación, pálido como un vampiro, con menos vida social que una rata de laboratorio y tanto sexo como un chotacabras, para preparar unas oposiciones monstruosas y de resultado siempre incierto, precedidas, como no podía ser de otra forma, de otros cinco arduos años de carrera. Del profesor que ha sorteado destinos en pueblos que no aparecen en el mapa para meter en vereda a benjamines que hacen lo que les sale de los genitales porque sus progenitores han abdicado de sus responsabilidades. Del auxiliar administrativo del Estado natural de Écija y destinado en Barcelona que con un sueldo de 1000 euros paga un alquiler mensual de 700 y soporta estoicamente que un taxista que gana 3000 le diga: joder, qué suerte!, funcionario.
La culpa es nuestra. A poco que nos descuidemos nosotros los funcionarios seremos el chivo expiatorio de toda una caterva de inútiles, vividores, mangantes, políticos semianalfabetos, altos cargos de nombramiento digital, truhanes, pícaros, periodistas ganapanes y economistas de a verlas venir que sabían perfectamente que el asunto tarde o temprano tenía que petar, pero que aprovecharon a fondo el momento al grito de mientras dure dura! y que ahora, con esa autoridad que da tener un rostro a prueba de bomba, se pasan al otro lado del río y no sólo tienen recetas para arreglar lo que ellos mismo ayudaron a estropear, sino que, además, han llegado a la conclusión de que los culpables son... ¡tachán!...los funcionarios!.
Soy funcionario. Y además bastante recalcitrante: tengo cinco títulos distintos. Ganados compitiendo en buena lid contra miles de candidatos. ¿Y saben qué? No me avergüenzo de nada. No debo nada a nadie (sólo a mi familia, maestros y profesores). No tengo que pedir perdón. No me tocó la lotería. No gané el premio gordo en una tómbola. No me expropiaron una finca. No me nombraron alto cargo, director provincial ni vocal asesor por agitar un carnet político que nunca he tenido.
Aprobé frente a tribunales formados por ceñudos señores a los que no conocía de nada. En buena lid: sin concejal proclive, pariente político, mano protectora ni favor de amigo. Después de muchas noches de desvelos, angustias y desvaríos y con la sola e inestimable compañía de mis santos cojones. Como tantos y tantos compañeros anónimos repartidos por toda España a los que ahora algunos mendaces quieren convertir, por arte de birli-birloque, en culpables de la crisis.
PD. Si alguien, en cualquier contexto, os reprocha -como es frecuente- vuestra condición de funcionario os propongo el refinado argumento que yo
utilizo en estos casos, en memoria del gran Fernando Fernán-Gómez: ¡¡váyase Usted a la mierda, hombre, a la puta mierda!!.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
