| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Últim article del bloc
|
|
| |
Anar sumant... aprofitar-ho és el que compta
 dimarts 18/novembre/2008 - 06:57  2098  8
Fa pocs dies del meu aniversari, quaranta-cinc, que ja són uns quants, masses per ser jove i pocs per considerar-te vella, però al cap i a la fi uns quants.
I dius, han passat depressa, gairebé sense adonar-te. Però et pares a pensar-hi i no han passat tan ràpid i sí que te n’has adonat. Hi ha moments que pesa tot el que has viscut i es nota quan parles i actues. Has canviat, han canviat les prioritats, les necessitats, les aficions. De la mateixa manera que han canviat els fills, els amics... Pel camí has deixat passar oportunitats, i ja tens al sac unes quantes victòries i també uns quants fracassos.
Potser si que he guanyat arrugues (seguríssim), i en alguns moments em superen les responsabilitats, però ben mirat, i agraïnt que els anys no passen perque si, ara ja se què vull, reconec les meves limitacions (que no són poques), se fins on puc arriscar, i m’apunto al canvi que m’ofereix la vida per tot el que en puc obtenir.
M’encanta fer-me gran, i ho dic perque vivim en una societat on sembla que la maduresa sigui una cosa de la que ens hem d’avergonyir. Ens han d’incomodar les arrugues, les canes, i tots hem de vestir com si fóssim adolescents. No vull passar-me la maduresa anyorant la juventut, aquesta etapa de la vida m’ofereix massa coses per deixar-les passar sense més.
Si, ja en tinc quaranta-cinc i espero disfrutar-los i patir-los, el que toqui quan toqui, però sobre tot i per damunt de tot aprofitar-los al cent per cent, aquests i els que vinguin (i espero que siguin uns quants més...).
Un petó...
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
casu |
escorpina
Wednesday, November 19th 2008, 3:54 AM
jo he fet els 45,el 11 d'aquest mes. Tinc que dir que ara (PER FÍ),estic passant una de les millors etapes de la meva vida, he patit, com tothom, no ho he tingut fàcil, la vida a vegades l'he trobat molt dura, però també reconec que sense tot el que he passat ara no estaria com estic,per tant ho dono per molt i molt bo .
Suposo que es nota, la meva felicitat em surt per els caixals,per tot arreu.
Fins fà un any era una persona trista,apagada, per motius que ara no venen al cas.
Desde el juliol de l'any passat, estic ..... estic.....,no ho sé com estic,volada,riallera,fel iç,contenta,esvalotada.. .....i podria seguir eh.
Tinc dies dolents es clar,com tothom,també tinc que dir que pocs. Ho sento soc molt feliç,a vegades penso que no pot ser,que no pot ser estar aixi, que no m'ho mereixo sentir-me tant bé, que com pot ser que tot i tenir tants problemes,en tinc i molts, em senti tant radian,tant...............
,ara sé que puc amb tot,que sort forta,valenta,decidida.
Si no hagués passat per tot,no hagués trobat la persona que em fa tant feliç.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
