| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Últim article del bloc
|
|
| |
Fer-se adults
 diumenge 14/setembre/2008 - 05:09  2587  4
Quan era petita ja em sentia diferent als altres. Mentre el món jugava a nines, jo jugava a ser déu. Agafava els fulls i intentava transportar les meves idees en ells. Mentre el món llegia novel.letes roses, jo m’apassionava per un geni amb un violí, armariets secrets, cofres màgics i diaris prohibits. I em sentia diferent. Vaig anar descobrint mons nous, imaginaris... Vivia immersa en un país inventat que m’encantava.
L’adolescència va ser un pas més. Una època negra i obscura recobria noves sensacions, on tot per a mi era absurd. Plasmava les angoixes de pubertat a través de l’escriptura. Era una vàlvula d’escapament a la monotonia; es tractava d’alliberar les pors i, per què no, les emocions.
Ara la maduresa arriba a poc a poc, i em pregunto: on són les aventures? En quin lloc del camí s’ha quedat aquell món imaginari? Aquell món perdut, incoherent... on? Aquells moments de solitud, només acompanyats de fulls i més fulls... inacabables... on són? Potser m’estic trobant a mi mateixa, potser des de sempre; però qui no? Potser ara es tracta només de l’entrada a una nova etapa... Ja sé que no sóc cap “geni amb violí”, però sí em sento diferent, i potser per això ara necessito expressar els meus sentiments i desfogar-me després de tant de temps reclosos.
Ai!, no ho sé, quantes cabòries que podem tenir els humans al cap…
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
LSalander |
be
Sunday, September 14th 2008, 3:48 PM
jo de petita no jugava a nines, ni a gomes, ni apillar, ni al'amagatall, a res
preferia llegir, primer i principalment perque tambe tinc un mon interior molt ric, pero despres perque no era capaç de mantenir equilibris, ni de correr sense caure, el cas es: que continuo tenint el meu mon interior massa desenvolupat, ho transmeto escrivint, pero d'altres puc parlar sola pel carrer, jejejeje i de vegades segons que dius es un problema, aixi que potser la imaginació esta be pero nomes quan ets petit!
una abracada betti i asies pel treure el tema. XD, quin comentari!
:)
|
|
campaneta |
PERDÓ, SE M'HA TALLAT AL MIG
Sunday, September 14th 2008, 6:45 AM
Si mires enrera penses, uii no soc jo aquesta.
Jo t'escric sempre pensant em la meva experiencia, en com soc jo, però cada persona es diferent, i potser hi ha persones que no canvien tant.
Jo si miro enrera em dono compte que soc una altre persona, soc completament diferent, tot em feia por, ara no tinc por de res racional, em feien por els animals, ara els adoro, en fi, vas evolucionant.
En fi que et sents diferent, com tothom, tots hem de passsar pel mateix camí.
|
|
campaneta |
CANVIS
Sunday, September 14th 2008, 6:40 AM
Cada part de la nostre vida te una manera molt diferent de veure i viure les coses, vas canviant lentament quasi sense adonarte'n, i quan ets adult, mires enrera i penses, ostres, ara ho veig tot tant diferent, no podria comportarme com ho feia quan era petita, o adolescent.
Ets una persona completament diferent, qua quan vas començar a caminar per la vida, i d'a
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
