| |
Ma resignada conformitat
 dijous 31/juliol/2008 - 07:20  1223  0
I , tan sols, espero amargament,
el dia en que la vida justament
m’entregui la meitat del que d’ella n’esperava.
I, solament, espero el que des del principi buscava.
No necessito de posseir la felicitat.
No espero tot allò que és ambiciosament cercat.
No desitjo no anhelar, no anhelo no desitjar;
senzillament, busco el que faci a mon cor bategar.
Tot esdevé difícilment proposat,
I quan de sobte em sembla d’albirar
allò que sempre he esperat
però que mai conèixer vaig somiar;
veig que no és la realitat,
simplement el que ma ment m’inculcà
I en ma desesperació, miro al meu voltant
i veig el que sempre he volgut copsar.
Potser una mirada càlida, o un camí per endavant
M’atorgarà l’empenta per algun dia de la memòria despintar
Ma resignada conformitat.
|
Contactes
Registra´t
