|
Il.lusions ombrívoles
dimarts 24/febrer/2015 - 10:02 3164 3
Moments a la vida en què tot et sembla genial, perfecte, edènic, ets sens indestructible.
I al dia següent amb la caiguda d'una fulla pot haver un terratrèmol que t'ho sacsegi tot... i mori fins i tot el terra que trepitges...
No pots ni tocar de peus a terra, perquè t'enfonses, te'n vas avall, i no veus res...
Les il.lusions són motiu de vitalitat, d'esperança, però també de terror quan desapareixen...
Pots fer el que vulguis, resistir-te, aguantar, dir que no, però t'arrossega amb ell... se t'escapa de les mans fins i tot amb totes les teves forces, una vegada i una altra, perquè al final, lo normal és no tenir ni ser res, tenir i ser és l'excepció meravellosa, que ningú pot valorar suficientment.
No es guanya res, tot es perd... Mantenir-ho és impossible.
Surts d'un forat per acabar en un altre i pel mig et cremes amb les brases tant com els demés vulguin, i si et trobes algú pel camí, ja l'has vist prou.
Poden haver mil motius injustos, que donarà igual tot.
"Carpe noctem, homo, ut dies nimis pretiosus est"
|
|
|