| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Últim article del bloc
|
|
| |
Un forat negre
 dissabte 24/octubre/2009 - 06:01  3470  13
Passades les setmanes i amb capacitat suficient per veure la situació gràcies a la distància que em dóna el temps, volia recordar, si em permeteu, què ha significat aquest espai en la meva vida.
Vaig aterrar després de passar la pitjor època de la meva història, la que més he recordat i amb la que més m’he recreat cada vegada que necessitava enfonsar-me dins aquell pou misteriós al que tots diem que arribem i pocs aconseguim dir que encara no hem sortit.
Poc després de desfogar-me vaig començar a sentir la necessitat de deixar de fer-ho i viure amb més intensitat de la que estava acostumada; ràpidament començava a veure la llum dins el forat i la seva addicció em feia necessitar-la cada dia una mica més. Vaig passar de ser una formigueta a punt de ser trepitjada a convertir-me en un ocell que volava per damunt del núvols. En aquest viatge em va acompanyar bona gent, bons amics que més o menys havien passat històries semblants, ens vam entendre de seguida, alguna cosa ens unia i vam decidir volar junts.
Tot passava massa ràpid i les conseqüències d’aquest viatge trepidant no van tardar a aparèixer. Les ferides que semblava que cicatritzaven només ho feien en aparença, però l’interior estava cada vegada més malmès. Llavors vaig sentir la necessitat imperiosa de desaparèixer i intentar cuidar la meva salut mental; ho vaig fer, però no va passar gaire temps que ja trobava a faltar aquest espai.
La tornada va ser tranquil•la i molt desitjada, però mica a mica la meva llum s’anava apagant i per molt oxigen que intentava subministrar-li, l’espelma no tenia parafina suficient per continuar aguantar la seva estructura.
Moltes coses sumen i potser cada una d’elles per separat no té prou massa per fer que el forat negre tingui gravetat suficient per atraure’m, però totes juntes formen un punt de densitat infinita del que no crec que pugui sortir-me’n.
Tornaré a començar de nou. Com he fet sempre, però aquesta vegada vull fer-ho lluny d’aquí.
Un petó a tothom
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
quim |
Et seré molt sincer…
Tuesday, October 27th 2009, 3:31 AM
Tot aquest dolor, tot el que has passat, no més han sigut conseqüència de no haver fet els “deures”!
Tens una ferida molt gran i en lloc de curar-la el que has fet es començar a corre, ballar i saltar… metre ho feies no recordaves la ferida… quan pares el que et trobes es que la ferida no s’ha curat, fins hi tot, és mes gran!
Msanc crec que fas bé… t’has de retrobar a tu! No busquis dins teu una persona que no hi és! Troba la que en realitat ets tu! Així tornarà a créixer la persona que en realitat ets!
Per un cop sigues tu mateixa!! La M.S. que hi ha, la que es nota, quan parlem seriosament, la que s’intueix entre línees!
Una abraçada!
|
|
bandoler |
Cony!!
Sunday, October 25th 2009, 8:58 AM
M´ha semblat , no, n´estic segur, de ser jo mateix quan llegia el teu bloc, peró ai l´as,al final sembla un adeu' espero que no reina. En tot cas si ho és, molta, moltíssima sort, simplement deixa´m dir-te per si de cas marxes, adeu, però no és un adeu per sempre oi? Petons msanc, ets ufff...simplemen reina t´ESTIMO.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
