| |
Poesia Patriòtika Radikal (2a part de dos)
 diumenge 1/juny/2008 - 06:05  1086  1
Passejant per una zona boscosa propera a Montserrat vaig veure una estelada espectacular. Em vaig atansar al parell que la duien i vam agafar conversa. Una s’anomenava Núria Montserrat i era maca i pulcra. I aparentment bondadosa però no sé, em feia més por que una pedregada. L’altre es feia dir Plutó i era un hippie amb més perill que l’Espinete en una fàbrica de condons. Un beatnik com els de “Els Assassins”, la supernovel·la d’Elia Kazan, gran cineasta i alhora ignominiós xivato. En el seu segon testimoni al Comité d’Activitats Antinordamericanes durant la Caça de Bruixes dels anys cinquanta va delatar un munt de companys. Va anar d’un pèl de que traís també a la seva iaia. Al Hollywood de l'època no va caure bé i amb raó... “El Kazan calladet està més guapo”, “I no es podia haver ficat la llengua al cul el molt bandido?”, “Tant de bo s'escanyi el dia de Nadal amb els polvorons. Per xungo!”, “Estem en la merda i tot per culpa del tio boques. Quina manera de tocar la pera!”.
-
Em vaig quedar observant l’enorme bandera de prop. No hi havia cap cotxe oficial per allí a la vora ergo aquells dos no eren d’Esquerra Republicana. Impossible. Em picava la curiositat, així que els hi vaig preguntar:
-
- Sou de les C.U.P.?
-
Me’n vaig adonar que havia fotut la gamba totalment. El beatnik ni va respondre. Va ficar els ulls en blanc visiblement molest. Núria Montserrat només va contestar:
-
- Si us plau...
-
Aquells ulls en blanc, aquell si us plau...Vaig captar el que pensaven. “Nosaltres no som de les C.U.P. Nosaltres som una cosa molt més gran. No ens confonguis amb aquells aficionats”. I després d’uns segons d’incòmode silenci em van comentar que ells no eren uns indepes d’estar per casa. Què ells tenien Un Pla Fenomenal.
-
Em van explicar que a l’igual que el Marroc va fer la Marxa Verda en direcció al Sahara Occidental ells pretenien fer una Marxa Xunga cap a Montserrat a la qual s’hi anirien afegint tots els catalans. Un cop allí proclamaríem la més que merescuda independència. El Peta Zeta fliparia mandonguilles i s’hauria de menjar la secessió amb patates perquè la infernal maquinària de l’Estat no tindria res a fer.
M’ho contaven entusiasmats, parlant tots dos alhora i gesticulant força. M’encanta la gent que li fica èmfasi a les coses. El pla em va fascinar tant que ni sentia els tocs de timbal que sonaven per allí a la vora. Vaig dir que em semblava una estratègia collonuda i que volia afegir-me a la Marxa Xunga.
-
- Perfecte! Ja som quatre. Fa una estona s’ha apuntat aquella del timbal – digué Núria Montserrat mirant a la punkarra que amb sanya li anava fotent sambollades a un timbal. Plutó va afegir-hi la seva:
-
- Hem doblat les forces. Si seguim amb aquesta progressió, geomètrica o aritmètica o com polles es digui, aviat triomfem.
-
I vam anar fent via. Amb més il·lusió que encert. Ara avançàvem mig quilòmetre, ara tornàvem a recular, que si és per aquí, que no que és per allà... No ens sabíem el camí. Anàvem una mica perduts. Tampoc no hi ajudava gaire el fet que anéssim fumant cosetes i xumant del que portàvem a les motxilles. Qualsevol que ens hagués vist pensaria que érem una xaranga deplorable de quatre matats. Bon senyal, l’embrió de tots els grans moviments socials sempre ha estat el més similar a una xaranga lamentable.
-
Però ens va atrapar la nit perduts com estàvem enmig de la natura. I passaven les hores sense llum i ens estàvem començant a avorrir. Mig tocats, sense tele, penjats com a xoriços... I doncs? Què havíem de fer? Vam decidir fer una puta orgia.
-
Durant hores ens vam sumir en una concupiscència desmesurada. Les nostres ànimes eren luxúria desenfrenada. Sobre aquella nit no m’estendré gaire perquè m’està quedant el post massa extens i a mi no m’agrada fer posts llargs. Només diré que va ser una cosa bastant llorda.
-
L’endemà el sol del migdia ens va despertar. No ens sentíem culpables perquè no tenim ni vergonya ni educació. Tot i això ens costava una mica de mirar-nos als ulls. Vam veure el timbal per allí trencat i l'estelada a tres quarts de quinze penjada en un arbre. Ai, les nits boges... Vam dispersar-nos cadascú cap a la seva house no sense abans donar-nos el número de mòbil per a tornar a intentar la Marxa Xunga al cap de setmana següent. Ens va molt la marxa...
-
La Marxa Xunga ha començat
Avancem cap a Montserrat
La Marxa Verda del Sahara
Semblarà una xorrada.
-
Porrom porrom pompom
Avui som quatre i un tambor
Porrom porrom pompom
Demà serem set milions.
-
Catalans, catalanes,
Que ja sonen les sardanes
I avancem amb determinació
Cap a l’Autodeterminació.
-
Enmig de la fosca nit
No eren ni les cinc
De Barcelona han fugit
La Cristina i l’Urdangarín.
Trobareu el post amb afotos a enricviii.blogspot.com
|
Contactes
Registra´t
