| |
romanticidi
 divendres 9/maig/2008 - 09:57  976  0
Tinc fam als ulls, fam de tú
i parlar no em serveix de rés,
tan sols em distrec una estona
i tinc més amor al cor que seny.
Els teus ulls sòn la porta,
el teu coll es el blau cel,
els teus llavis sòn la perdició
i les mans són la nostre pell.
Viatjo per la teua mirada
arribo on no fa mai fret
fins els teus foscos somnis,
i allà reposo amb tu, besante eternament.
Sense temps ni esperan,a
tombès un riu de llum sobre mi,
es un plaer ser la teua vÃctima
sempre impacient per morir.
Deixès anar esperit amb l’alè
quan suaumet respires amb mel
alliberes la veu molt fluixet
son duguès flamés amb el vent.
Admiro lÂ’enbellidora vista
que et veig damunt de mi,
segura de tu mateixa
com drac volant pel camÃ.
Però tot ha de arribar a la seua fi, i entra tun pare. Preng la roba, un peto als llavis i dono un salt per la finestra*. A l’atre cantó, avall, un vell carro ple de paja em fa de matalàs i em poso a corre poseït.
- Qui era aquest noi, Cinthia?
- Sols el meu mestre de música
|
Contactes
Registra´t
