Per una formiga sóm molt gegantins. Per l'univers sóm microscòpics. En que quedem sóm grans o petits??
Us imagineu que els planetes i altres astres simplement fossin àtoms d'un altre èsser immens?
Sempre he pensat que l'esser humà és petit i més quant i ha desastres naturals, però les formigues sont petites i les seves colonies son estudiades per la ciencia per aplicarles a diversos camps. A més, m'encanten les formigues, amb la meva filla els i feiem casetes amb fulles, pedretes i pals, i... el mes important...el vent no les tombaba!
No hi ha cap realitat absoluta ni cap visió és objectiva. Les coses canvien depenent de qui les miri, i de qui siguis. Per això mateix no podem saber res del cert. Ens veiem limitats pels nostres sentits, i de la mateixa manera que som capaços de veure més dimensions que una formiga també veiem més colors que un gos... Però no som capaços d'escoltar ultrasons, ni veure infrarojos... tot i que hem construït màquines que permeten que ho aconseguim. Amb això només vinc a dir, que no hi ha respostes vàlides. Describim el món, formulem teories i desmostrem hiòtesis depenent de les nostres capacitats.
Hem de ser conscients que hi ha moltes coses que no sabem. Per tant, més val que ens encadenem a la humiltat i a la precaució. Som d'una manera o d'una altra depenent de amb què ens comparem.
que tenint en compte que la distància que hi ha entre els àtoms de les partícules és comparable a la que hi ha entre els planetes del sistema solar, és ben possible que siguem un significant gra al cul d'un organisme extrany!!!
No sabem res!!!
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't