|
|
|
|
|
|
|
|
|
Últim article del bloc
|
|
|
De los 40 pa riba no te mojes...........
dimecres 11/juny/2008 - 08:03 2740 5
No et pots mullar ni la panxa ni gaire res més, tenim sequera, o com diuen des de dalt, no tenim aigua, ni aigua, ni preus raonables de combustible, ni les vacances al 100%, ni fondos a la visa, ni el cotxe ben aparcat, ni bones relacions amb els jefes, ni amb els companys, ni els nens estan contens amb les notes, ni nosaltres amb la feina, alguns amb la parella, altres amb res de res, ni tenim un bon sistema educatiu, ni una sanitat acurada i puntual i fins i tot no tenim gens de solidaritat amb els que cerquen millorar el preu del petroli, perquè si en tinguéssim, ben segur tots plegats seriem a casa ben sentadets, amb tots els llums apagats, evitant consumir ni un sol kW de corrent, a veure que en fan els de la hidro del sobrant, sense gastar combustible de cap mena ni contaminar, ni anar a treballar per un sou mileurista, tots a caseta, plantats, fem créixer el parc nacional de nadons autòctons, que de la resta ja hi ha qui s’encarrega de fer-ho fins i tot amb exageració, les repsols, campsas i demés amb els tanques plens de or negre, però sense possibilitats de vendre res, a la fi tot convertit en bijuteria, que es confitin el producte interior brut, a veure que fan quan ningú en vulgui, el tornaran a l’opep? Sense solidaritat no hi ha futur, sentim que hi ha vaga i apa.......... tots a omplir els dipòsits per si s’acaba de debò, cues rere cues, al súper, a la carnisseria, senyora que vol quatre pollastres avui? Te convidats? No, es previsió per la llei seca que s’esdevé, estem com tocats per la tramuntana, hem sortit al carrer com si l’avÃs fora de bomba nuclear, i tres dies després, cadascú a caseta, els camions circulen, els pescadors a pescar, i el preu de tot plegat amunt, amunt, amunt, no passa res de res, demà ningú recordarà res de res, demà no, però ja veurem a final d’any, quan els nens tornin al cole, tots tornem de les vacances que si podem intentarem fer, i la tarja de crèdit s’hagi fos a la ma, perquè ja no ha tornat mai mes a la cartera des que va sortir-ne.
Com enyoro quan sortÃem a la fresca amb la cadira, al carrer de casa, per passar l’estona, xerrar de les coses del poble, deixant les portes obertes sense pors, ara si que no, que es cola un violador que no te cabuda aquà i el repatrien cap a França com si res, Hei! Que jo visc quasi a la frontera, no l’e porteu cap aquÃ, millor l’hi talleu el penjoll i que es faci un collaret per recordar el que es.
Jo no vaig conèixer el dictador, però puc dir que he conegut moltes altres coses que ben segur m’esgarrifen més que aquell homenet petit, panxut, vestit amb tratje militar i veu de pito damunt un cavall amb uns cataplins impressionants, avui tenim lladres de guant blanc, assassins de raons, espies interns que practiquen la guerra freda al nostre entorn, hostes que acabaran sent els amos i especuladors sense cap mena d’escrúpols que ens fan pujar l’IPC sense cap mena de compassió ni mirament, deixant-nos com es deia abans: con el culo al aire, que com deia al principi, després dels 40 no es gaire bona idea, per qüestió de grips i refredats, no per que ningú pugi fer-ne més us del que ja fa temps que estem acostumats a sentir una cà rrega extra als neulers, per si de cas millor no cordar-se les sabates per si la temptació augmenta i profunditzen més en tot plegat.
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
navegant |
Una petita puntualització
Monday, June 16th 2008, 7:14 PM
Jo no el vaig coneixer, pero si que he patit les consecuencies, el meu avi va marxar a englaterra amb el meu pare de set anys, el va deixar allá i tornant el varen matar a irún, unpobre pagés de l& #039;empordà, jo vaig arribar a Catalunya el 68, i a l& #039;empordá a casa de l& #039;avia el 74, amb una visió de un pais molt diferent a aquest, no sabia perquè tenia que cantar el cara alsol cada matí, ni perquè en futien hosties per tot, però tot aixó no em porte rencúnies contra ningú, la vida es massa curta per odiar, les guerres no son bones, pero una part de culpa es nostre i de ningú més, aquesta societat cada dia vol tenir més, ser més sempre dalt de tot, i això de cop acaba provocant envejes, i a llrg plaç fins i tot guerres, no pretenia minimitzar aquell temps, perdoneu, també he rebut l& #039;ho meu, jo.
|
|
Lauren |
no em sembla bé.
Thursday, June 12th 2008, 8:59 AM
Trobo que has barrejat massa coses, navegant...
Jo sí que vaig viure sota Franco. De coses en passaven un munt, i es vivia
amb molta por, i misèria molta més que ara. jo en vaig patir, t'ho asseguro! I sabíem molt bé de quines coses no podíem parlar al carrer. Una vegada vaig demanar l'hora en català i aquell senyor que semblava tan educat em va dir "¡Niña, háblame en cristiano!". Tenia uns deu anys.
Sortosament, la vida ha millorat molt a casa nostra.
Ara passen coses diferents, però com a nena vaig passar molta més por que la que passen els infants d'ara.
I no em sembla bé tractar d'hostes que es faran els amos els qui vénen a fer les feines que no volem fer nosaltres( parlo per experiència)...Que hem oblidat quan anàvem a França a fer la verema o emigràvem a Alemanya per poder-nos guanyar la vida. Qué senyorets ens hem tornat!
Per part meva, és cert que no ho necessito, però puc dir ben orgullosa que no he omplert el dipòsit de benzina, no he acaparat aliments, no compro a crèdit des de fa molt temps i visc dins de les meves possibilitats. Es a dir, que intento ser coherent amb la meva realitat. I fujo d'aquest món de falses aparences i de tant de consum al qual ens volen supeditar.
I posada a budar el pap, com que estic farta de tanta hipocresia social, deixo ben calr davant de tot el Xat Català que el pare del meu fill és negre, més jove que jo, bona persona, amb una molt bona educació natural i millor traballador. Que encara que ens haguem separat, lo cortés no quita lo valiente.
He dit!
Lauren
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|