| |
Soc feliç 6
 divendres 23/maig/2008 - 11:16  1267  0
A la 5ª part ho vaig deixar quan la Maria pensaba en com ajudar-me:
-Maria- Vale, anem a pams... lo primer que hem de fer es netejar les ferides i desinfectar-les be, però el problema es que no se d’on treurem el que fa falta per fer-ho.
-Yo- Coi Maria a casa hi ha un botiquí.
-Maria- Això marrec, a casa a part de gases, cotó fluix, alcohol, tirites i mercromina poca cosa mes... necessito altres coses.
De tant pensar en solució juraria que vaig sentir grinyolar tots els nostres cervells i el temps passaba, de sobte:
-Toni- Em sembla que ja ho tinc... aquí dins hi ha una infermeria no?
-Yo- Si, peró aquí li diguem botiquí i sempre hi ha algú de guardia a dins perque pot haber-hi algú malalt. Com a minim hi ha un soldat infermer i un oficial metge.
-Toni- Ja se que hi ha algú de guardia!!. Maria aquell metge de Reus encara et va al darrera?.
-Maria- Qui l’Alferez Triadú?
-Toni- Si, em sembla que es diu Joan.
-Maria- I a tu que t’importa!!!.
-Toni- La veritat es que res, peró abans quan he pujat a buscar-te l’he vist entrar amb la bata posada.
-Yo- Va Toni explicat que aixó fa mal.
-Toni- Jo diria que en Triadú està d’oficial de guardia al botiquí, si la Maria ens fa una llista del que necessita i es capaç de distreure’l i que faci anar al soldat a la cantina a que es prengui algo, nosaltres podem colar-nos i agafar el que la Maria necessiti.
-Maria- A no!!!! amb mi no conteu per aixó, vaja tela amb els nens de Deu.
-Yo- Va Maria que pot passar? O es que a tú també t’agrada l’Alferez?.
-Maria- Si ens enxampen, el pare no et matarà nomes a tú, ens mata a tots 4!!!. I a mi no m’agrada ningú.
La Maria es va posar tant vermella que no va haber-hi manera de evitar que tots tres esclatessim en una rialla que ens va obligar a agafar-nos la panxa del mal que ens feia.
Peró la rialla es va tallar en sec quan vam sertir un entre-xocar de talons al cos de guardia i una veu que va cridar:
-“ A la orden mi Comandante, sin novedad en la guardia!!!!!!.”
Vaig girar el cap i vaig veure al pare com creuava el pati en direcció a nosaltres.
Es fa tard, demà continuem vale?
Una abraçada.
|
Contactes
Registra´t
