Rera la finestra (a fora fà fred) observo la nit mirant enlaire, deixant que la meva visió es perdi a la inmensa foscor tacada de llumetes, però tinc la sensació que algú m'observa. Vaig de dret a la recerca del meu telescopi (del que ja n'estic abesat d'utilitzar-lo sovint). Voldria allargar la má i posarme un estel a la palma per gaudir-lo d'aprop. Per exemple aquell que fá tanta llum que sempre resta al costat de la lluna a un raconet, com qui li fà companyía amb timidesa ...M'agradaría acariciar-lo. No m'imagino que podría succeir... De segur m'esquitxaría amb la seva purpurina a la meva cara...com quan m'esquitxo amb l'aigua de l'aixeta a l'aixecar-me de bon mati per desvetllar-me. I quan em mirés al mirall el meu rostre hauria canviat de color... Un color brillant i plateijat... D'una revolada com per art de màgia tinc la cara ben plateijada, i al voler-me netejar no hi trobo la manera de quedar net com abans, ni amb aigua ni sabó...
- Mare!!! . crido - On tens allò del cotofluix per netejar la plata?