| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Últim article del bloc
|
|
| |
L'art de cremar Barcelona
 dissabte 29/març/2014 - 04:21  1579  6
Ja tornen els "fills de puta de sempre"(trademark by gosflauta) a cremar contenidors, trencar vidres de les entitats bancaries, destroçár mobiliari urbà i practicar la violència contra els Mossos.
Està bé això de la desobediència, potser al final ens cansarell d'aquesta xusma i seren nosaltres qui agafarem els martells per a trencar-los la crisma d'una vegada, això sÃ, al marge de la llei i la justÃcia, com fan ells, que no reconeixen a res ni a ningú.
A veure si tornen les bales de goma una altra vegada i treuen algún que altre ull a aquesta colla de malparits.
Desobediencia 2014! Que os den per el culo a los que quemais contenedores, joputas!!!
I grà cies als Mossos, que han tingut una responsta contundent, com ha de ser. Sembla que per fi algú ha entès que ens hem de deixar de complexes, i si s'ha de repartir llenya, doncs es reparteix.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Askata |
contestació a Gosflauta.
Sunday, March 30th 2014, 8:24 AM
Gosflauta, les teves intervencions no tenen desperdici.
Anomenes "els morts de gana " i els " desesperats ". Molt bé, deu ser que no has trobat millors paraules en el teu vocabulari. Vigila que un dia no siguis tu el mort de gana, a veure si t'agradarà que et titllin aixÃ. O que hagis d'emigrar per treballar i ser un mort de gana allà on vagis.
Si a les persones a les què et referies tu en redactar el teu article és als joves (als qui anomenes inadaptats socials), aleshores especifica d'antuvi que parles només d'ells i no parlis de desobediència volent posar a tothom en el mateix sac. Ells hi són i hi continuaran sent ens agradi o no perquè el sistema en què vivim, forçosament, crea desigualtats socials i sempre en surt perjudicat algú. És la seva forma de rebel.lar-se, perquè malgrat siguin "inadaptats socials" com tu dius, són persones, i estan vives, i lluiten a la seva manera. I que haurien de saber lluitar d'una altra manera doncs si, és clar, tots hi estem d'acord en això.
Dius "Trobo a faltar en el teu discurs, i en el d'en Txeic, sobre els qui ens roben, que apart de parlar de banquers i polÃtics parleu també dels sindicats, que han robat el que no està escrit."
Jo he trobat molt a faltar en el teu als poderosos. En quant tema dels sindicats (l'altre gran tema recurrent teu), doncs si: cal que tothom sigui ètic, tan polÃtics com empresaris com sidicats. L'única diferència rau en què l'espoli que hagin pogut fer els sindicats és Ãnfim en comparació amb les grans estafes dels gran lobbies financers i empresarials.
Ens demanes que siguem més coherent. Jo et demano simplement que siguis més curós i respectuós amb el vocabulari que empres, si us plau.
Askata
|
|
gosflauta |
Discrepo Askata
Sunday, March 30th 2014, 7:07 AM
Els violents que cremen contenidors, trenquen vidres de les entitats bancà ries i tiren pedres a la policia no són pas els morts de gana i els desesperats que ens descrius, més aviat són inadaptats socials, aventurers juvenils que ni saben pel que estan lluitant, que l'únic que pretenen és tenir quelcom que explicar als seus amics i alguna històrieta que els permeti impressionar a alguna que altra noia.
Al que fan li diuen activisme, però no és això, l'activisme de sempre ha sigut constructiu i respectuós amb l'altre. També li diuen lluita, però no és cap lluita, és només trencar per trencar, cremar per cremar, i obrir caps per obrir caps.
Trobo a faltar en el teu discurs, i en el d'en Txeic, sobre els qui ens roben, que apart de parlar de banquers i polÃtics parleu també dels sindicats, que han robat el que no està escrit.
Ara em ve al cap aquell episodi en que els sindicalistes van tracatar de "puta" cap amunt a la jutge Alaya, perquè esclar, en aquest només hi ha quelcom més intocable que l'esglesia i els polÃtics: els sindicats.
Sigueu una mica coherents, si us plau.
|
|
Askata |
Dos tipus de desobediències.
Sunday, March 30th 2014, 4:50 AM
La desobediència civil organitzada -no violenta- és necessà ria ara i avui dia en la situació que estem vivint.
La desobediència violenta és una altra cosa ben diferent. Aquesta desobediència neix sovint de la rà bia i la desesperació, de l'impotència que surt si o si de dins quan unes persones es troben en una situació en què l'Estat i el sistema econòmic imperant no els dóna possible solució a les seves necessitats bà siques. Cal saber com autocontrolar aquesta emoció, però no sempre és fà cil.
I ara que ve al cas parlaré d'un altre tipus de violència: la de guant blanc.
Aquesta no surt al carrer. No destrossa mobiliari urbà . No crema contenidors. No. Aquesta - i sense que ningú ho pugui veure ni gravar -, actua darrere els despatxos, fent i desfent tractes que ratllen o sobrepassen els lÃmits establerts de la legalitat. Però és clar, aquesta no es veu ni cala foc, per tan, no dóna joc per a ser considerada violència. Doncs ho és. Ho és perquè certs individus o corporacions es creuen més que llestos la resta de mortals, pobrets ells, sense una bona educació, una bona cultura, una bona feina, una bona salut, a obtenir d'igual forma i espai de temps certes informacions per igual.... pobrets ells, no tenen eines de cap tipus per poder combatre el que estem maquinant. D'això se'n diu violència. I si els poderosos actuen amb la seva violència cap als ciutadans en comptes del que hauria de ser tot el contrari, desobeir organitzadament es converteix en un deure, en una cosa que tots haurÃem de fer què simplement, hi tenim tot el dret del món. Massa temps ens han volgut fer creure el contrari i omplir.nos de por. De la seva tà ctica de la por, que junt amb un baix nivell sòcio-cultural és el que ens porta i ens pot portar a que, en el futur, encara sigui més baix que ara.
De nosaltres depèn, a les nostres mans està que les coses vagin per un camà o per un altre. Nosaltres tenim molta més força de la que ens creiem si anem junts. O això, o seguirem bevent oli pels segles dels segles fins que, quan per fi despertem, ja sigui massa tard.
Grà cies per llegir-me, i grà cies també per aprendre a ser més crÃtics amb tot el que ens envolta.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
