| |
Entremig d'Aloma.
 dimecres 24/desembre/2014 - 01:54  1687  0
Tancat a la meva habitació i recolzat a l'ampit de la finestra. El cel encara no és ben negre. Hi ha ombres fosques en el cor dels arbres. Brilla la primera estrella de la nit, molt blanca. Les cases a penes es veuen, una mica esborrades entre la foscor, amb un llumet groc de tant en tant, i la nit sembla que respira. M'ha vingut una mica de tristesa. M'he estret el pit amb els braços i he posat el cap al cantell de la paret. M'hauria quedat allí molta estona si hagués tingut algú al costat que m'hagués besat la boca amb golafreria i m'hagués abraçat amb tendresa. S'està fent cada vegada fosc i més fosc i l'agosarada boira va pujant pel riu Es preveu una de les nits més fredes de l'any. M'extrec de tota realitat i la meva ment vagueja...
...Tu i jo ja fa estona que estem arraulits dins del llit. El llençol embolcalla la nostra pell nua després de descobrir els nostres cossos mentre ens despullàvem lentament. Busco la pessigolla íntima de besar-te darrera l'orella cap baix el coll. Mentre et beso, les meves cames abracen les teves mentre sento el desig créixer en la meva carn. Reposes sobre el meu braç esquerra i esperes que els meus llavis ressegueixin la teva galta, quan de sobte et gires suaument, i demanes, sense paraules, que empresoni els teus pits amb les meves mans i que et besi l'esquena. Aconsegueixes fer més gran el desig. Sento com s'acaronen les nostres dolces carns fins a sentir les nostres suavitats extremes. M'aturo uns segons. La suavitat amb la qual em retiro concorda amb la que obro camí fins a harmonitzar un càlid i xop voleteig de cossos amerats de suor. Et menjaria amb avidesa ondejant els nostres malucs i en canvi t'amoixo amb tendresa. Ets meva! - reflexiono-, com si estiguéssim fets l'un per l'altre. Tot just es desarma l'escalfor apassionada i restem immòbils escoltant els nostres batecs. Es busquen les nostres boques i mentre els teus llavis freguen els meus, espero quedar-me soldat a tu tota l'eternitat.
El xiulet del tren m'extreu de l'abstractesa i sento obscurament la poesia pobra de la teva absència, d'aquelles estrelles petites que van sortint. Sento un llanguiment dolç a tot el cos, amb la frescor de la paret a la cara.
|
Contactes
Registra´t
