|
|
|
|
|
|
|
|
|
Últim article del bloc
|
|
|
Començant en bon peu
divendres 23/abril/2010 - 12:34 1015 3
i per fi m'he decidit a començar un blog en aquesta pàgina. sempre m'ha agradat començar els nous projectes en dates assenyalades per aixi poder-ho recordar i em sembla que no hi ha dia més bonic que el de Sant Jordi.
bonic i trist, depen de quin cantó de la moneda ens trobem. bonic per el qui disfruta de la Diada juntament amb la persona estimada i trist per el qui no pot celebrar-ho amb ell/a.
és molt bonic l'amor, en dies com avui en que els carrers es vesteixen de parades de roses i de llibres de tota mena. la gent reparteix somriures i sembla contagiós. són dies per estar feliços, com a bons catalans.
però no sempre es així. sobretot per qui li manca la persona amb qui l'any passat va compartir aquest dia tan especial .
fa dos mesos que em semblava que s'acabava el món i que m'adono, dia rere dia, que no hi ha millor lliçó que aprendre que en el tema de l'amor s'ha d'anar amb una mà al cor i amb un ull, i si pot ser, els dos ben oberts. un desengany si, varis, també. però continuu amb l'optimisme d'aprendre experiència rere experiència, de valorar dies com avui des d'una altra perspectiva oposada a la tristesa i el ressentiment.
en el dia d'avui malgrat el cel engrisat estic alegre, amb llibres nous que llegir, amb roses que em semblen realment boniques i amb banderes en que em sento orgullosa.
en un mateix esdeveniment, tens dues opcions: mirar-t'ho amb el cantó positiu o el negatiu, d'ençà que ho faig amb el cantó positiu la vida em somriu més així que potser ja és hora que en començi a aprendre...
Rosa
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|