| |
Mentiders
 dijous 21/mar/2013 - 04:39  944  1
Som uns mentiders. Ens passem la vida demanant sinceritat, exigint sinceritat a tothom i, fins i tot, quan ens definim, sovint, assegurem que som sincers. Quan s'ens demana quina qualitat valorem més de les persones, la primera, si no de les que més emfatitzen, és la condició de sinceritat.
Perquè ho valorem tant en els altres i som, com a mínim, condescendents amb nosaltres mateixos alhora d'aplicar-nos aquesta exigència? Probablement perquè saber, tenir la certesa (o creure que la tenim) ens dóna seguretat: ella (ell) és sincer, no enganya. Ens dóna seguretat i.... una avantatge.
Ens mentim a nosaltres mateixos? Estic per a dir, amb no poca contundència, que sí.
Ens mentim perquè ens creiem els dogmes que ens han estat inoculant (si, com si fos un virus) veritats que semblen universals; ens mentim perquè ens hem cregut que cal ser com ens han dit, que cal actuar com exemplifiquen... un moment! Exemplifiquen? NO. Cada dia podem veure que és de general aplicació el que coneixem com a llei de l'embut, o una altra tècnica no menys popular i emprada com és la de fer el que diguin sense mirar què fa qui ho diu.
Escola, família, amics, partits, associacions.... És a dir, aquell ens que esdevé atmosfera que ens embolcalla i es filtre pels racons com si fos una humitat que ens posseeix adoctrinant permanentment les cèl·lules més amagades de les consciències.
I ho sabem. Ho sabem però ens hi avenim oblidant que la vida és efímera i que quan som capaços de trencar amb aquestes cadenes invisibles que ens han col·locat a modus de teranyina intangible arreu dels nostres pensaments, ja no tenim força per a gaudir de la llibertat que ens hem negat durant gairebé tota la nostra existència.
Ara és l'hora doncs. Ara o mai.
Nosaltres , els grans, som mentiders amb nosaltres mateixos i, conseqüentment, amb les persones que estimem i les que ens estimen. I ells, els més joves? Uns pedants
|
Contactes
Registra´t
