|
|
|
|
|
|
|
|
|
Últim article del bloc
|
|
|
Lletania.
dimecres 14/octubre/2009 - 04:11 2213 2
Des de l'albada dels dies, l'ome sense hac cercava amb desassossec la seva hombra.
Minuciós, havia recorregut acuradament tots i cadascún dels solcs del seu cos. Àdhuc el seu més immediat voltant.
Fins i tot, un cop havia aconseguit d'inspirar-se i lliscar ocularment pel seu interior: però ni tan sols darrere l'ànima s'hi dibuixava cap hombra ...
En la seva desesperació sobraven les paraules. En el seu silenci morien els mots.
Silueta sense marc, es confonia en la foscor més absoluta.
On havia perdut la seva identitat? Quan i perquè?
Lluny, molt lluny dels seus pensaments, alienada d'aquesta eloqüent realitat, una dóna es delia per esborrar el seu accent. Frisava, amb generositat, per ser egoista, per deixar de fer ombra a l'home que estimava...
Lletanies de mal pagador.
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|