| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Últim article del bloc
|
|
| |
La nova esclavitut
 dissabte 8/desembre/2007 - 04:45  1697  3
Fa temps que em pregunto si ha mort la capacitat de rebeldia de la gen, sobre tot de la gent jove. Com poden permetre caure en el parany del nou sistema hipotecari de la vivenda? Com pot ser que no es donin compte que resten lligats a la sutmisió del conformisme laboral,social i polític per 30 o 40 anys. Qui es pot capbussar en la rebeldía si resta lligat de peus i mans al sistema butxí financier i empresarial sense capacitat de maniobra per exigir millors salaris o bé millors condicions socials. Sempre amb la por de perdre la casa si es queda sensa feina. Això es el fenomen més gran de coacció a la llibertat personal que mai havia organitzat , i molt ben pensat i disenya't per cert, pel gran capital. Ara resulta molt fàcil anar contra la guerra, el canvi climatic, la globalització, però i la lluita per la propia dignitat? per uns salaris europeus? per una sanitat de vanguarda? pel repartiment de la riquesa de les empreses qu'ens exploten? On queda tot això. En el conformisme i en l'autoengany de politiques personals de distracció. Ens amaguen en debats esterils i superfluos i pensam que ja anem prou bé, que ja comprem els productes made in Xina, que son baratets, hi podem arribar. Que algú faci el fotut favor de fer obrir els ulls a la gent jove i que renunciant a lo poc que tenen, lluitin pel que haurien de tenir, que de una punyetera vegada facin la "seva" revolució.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
tona74 |
No crec que siguem conformistes
Saturday, December 8th 2007, 8:33 PM
Jo no crec que hagi mort la capacitat de rebel.lia de la gent ni menys del jovent. Crec que encara queda gent, molta gent disposada a lluitar per canviar aquesta situació. Però no només al jovent se’l pot acusar d’aquest “conformisme” i exigir-li que es rebel.li amb el sistema. Crec que tots, tota la societat inclosa la gent gran a de sortir a dir prou i ha de rebel.lar-se amb els polítics. Amb aquest politics que es dediquen a posar-se a caldo uns als altres al parlament en vens de buscar solucions al gran problema econòmic, d'habitatge, d’infraestructures i laboral que patim...
Cadascú a d’aportar el seu gra de sorra, en la mesura que pugui, per fer que això canviï, començant per les urnes i continuant per manifestar i exigir lliurement el que pensa.
Potser sóc una idealista romàntica. Però amb 33 anys crec en la gent i crec que podem canviar el món. Sí, d'acord, a petita escala, però el podem canviar. I em nego a creurem que ja no queda gent disposada a lluitar per una vida més digna i millor. No crec en el conformisme potser per què, Sí, potser sóc una utòpica inconformista que segurament creu massa en els demés. Però i què? Sincerament és millor aixecar-se pensant això, encara que sigui mentida, que amb el cap cot perquè no som res més que unes formigues obreres.
I, no som res; diuen.
Doncs jo crec que no, que ho som tot. Podem ser-ho tot si ens ho proposem.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
