| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Últim article del bloc
|
|
| |
Els deu mil metres
 divendres 26/octubre/2012 - 03:29  1007  2
Hi ha hagut temporades a la meva vida que he tingut problemes digestius. Segurament que aquelles molèsties coincidien en el temps amb problemes que m'afectaven més del compte i que em repercutien a l'estómac. Tinc companys que la tensió i els nervis els afecten d'altres maneres com, per exemple, amb un mal de cap. La solució era senzilla: el proper àpat el feia més lleuger o simplement no el feia, i recorria a l'ajut d'algun antiàcid que alleugerava els símptomes de l'empatx. No sé si serà que el meu organisme ha canviat o que em sé agafar els problemes amb una certa tranquil•litat ( suposo que la edat hi ajuda o que la meva vida ha entrat en una fase de més calma), però el fet és que fa una bona temporada que aquells empipadors problemes han deixat de fer-me la punyeta.
El que no he acabat de solucionar són altres tipus d'indigestions, molt més nocives que les gàstriques, i per a les quals em costa trobar-hi un bon remei. Probablement no sigui molt científic però una definició plausible seria la de pertànyer a "El club de menjar-se el coco". Es tracta de practicar un esport que encara no ha sigut declarat olímpic i que consisteix en donar-li més voltes als problemes que els corredors dels 10.000 metres a l'estadi. Problemes o vivències que ja fa temps que van passar i que no han acabat de desaparèixer del pensament i que sembla que no ens deixin fer el següent àpat amb gana. És aquesta una indigestió per a la qual no hi ha pastilletes miraculoses.
Tanmateix hi ha solucions que no tenen forma de fàrmac i que un bon dia, de sobte, se t'ofereixen quan menys t'ho esperes i de qui menys t'ho esperes. Són com una bona cullerada de Sal de fruites Eno que neteja, alleugera i fa lloc pel sopar, l'esmorzar i el dinar dels vint anys següents. Et treuen tones de culpa de sobre, et fan revisar d'una forma molt més imparcial esdeveniments que fins ara et miraves des d'un sol costat i et dónes compte que la realitat té més d'una cara. I, sense perdre de vista que no podem canviar el què ha passat, t'ho mires d'una forma més objectiva, trobes explicacions a coses que fins ara no en tenien o les tenien amb un tel que impedia que hi arribés la llum. I tens més ganes de que arribi el proper àpat.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
