Hi ha una frase que m'agrada molt que diu que el que t'estima de debò ho fa a pesar de tot , a pesar de saber que no ets exactament com vols que et vegin els altres .
Es quan baixes del teu pedestal , és quan plores , és quan despulles els teus sentiments i em mostres les teves misèries que s'assemblen a les meves i s'assemblen a les de tots , és quan puc veure tot allò que no pot veure tothom que t'estimo una mica més .
la meva reflexió és que quan l´amor és de debó tot és molt sencill,l´altre et fa sentir millor persona. M´agrada veure´m amb els seus ulls, les paraules i són però molts cops no fan falta.Les seves mans,el seu somriure, la seva olor, el seu jo.I no el puc estimar més,perquè l´estimo amb tota jo...muaks