No ha sigut la primera vegada, i espero que no sigui la última...
No m'he atrevit a mirar-te directament perquè he notat els teus ulls clavats en mi, però sé que m'has regalat el teu millor somriure des del cotxe.
Estàs tant bé com et recordo.
I dic recordo i no recordava perquè dia a dia segueixes viu dins la meva memòria.
Fa gairebé cinc mesos que ens vas deixar i he d'admetre que fins avui no he gosat escriure't ni parlar-te. Tenia tantes coses a dir-te que no sabia ni per on començar, però he procurat fer-te arribar cada nit els meus pensaments, abans d'anar a dormir.
No és que em negui a oblidar-te, és que sento que cada dia estàs aquí, fent millor la meva vida. Seria incapaç d'enumerar totes les sensacions que tinc, però alguna cosa em fa notar la teva força i m'encoratge a seguir lluitant i tirar endavant.
Recordo perfectament el dia en que el cercle es va obrir, així com sé que es va tancar. Me'n vaig adonar just després d'estar a prop teu per última vegada.
sé q us sorprendrà la meua icona. us preguntareu xq és contenta i no trista. no passe res per a q sigue trista, ja no tornarà el gerard. però somriguem per tots els bonics records q ens ha deixat, perquè ara el recordem d'una manera positiva, i és que al cap i a la fi el q compta no és el q se'n va, sinó el q es queda d'ell.
jo com a minim i penso de tant en tant, igual que dono una volta per el seu face per llegir nous escrits, noves dedicatòries i per mantenir viu el record.
Ha dixat petjada en aquells que el varem conèixer, segurament en el meu cas menys del que hagues volgut, pero suficient per saber que era una persona que valia molt la pena.
Seguiras en el nostre record per molt temps Gerard.
Kris emocionant tot el que sent i com ho expreses, petonets.
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't