| |
Poc a poc
 dimarts 6/novembre/2018 - 01:44  2315  0
Caminant sense saber ben bé l´hora. O potser sense voler-la saber. Haver de córrer sempre pels altres? Quin dia serà que correré sols per mi, perquè en tinc ganes. Saps que et dic?, avui serà el dia que practicaré això del mindfullness durant una estona, a peu dret i oblidant-ho tot, tot el que em fa córrer. Es tracta de caminar fixant-me en mi, en el que sento, en el que m´agrada, en el que m´agradaria. És un mindfullness particular, el meu.
Fent així sóc capaç de veure als altres. Anant i pensant a poc a poc veig cares, veig sentiments, sento olors que passen al meu costat, que toquen una mica el meu pensament i la meva imaginació.
Intueixo que aquest món vol fer de mi una mena de màquina productiva, atenta, reactiva. Però avui, ves per on, en senyal de rebel·lia he decidit ser com aquelles persones que recordo xerrant al carrer del poble quan era petita. Saludant-se a veu en crit d´un cantó a l´altre de carrer i dedicant-se aquella salutació càlida i repetida sense l´encotillament de les formes estrictes. Sí, sí, la mateixa que el dia abans i que el dia abans del d´abans com si s´aturés el temps. Sóc capaç de sentir l´olor de la tarda i de l´aire càlid. Sóc capaç de sentir una estona de silenci. I així, distreta, veig que ja sóc al meu portal. Final de trajecte. Proveu-ho, camineu a poc a poc, sentint-vos.
|
Contactes
Registra´t
