| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Últim article del bloc
|
|
| |
No són amor
 dissabte 12/gener/2013 - 04:10  3071  17
Ni el plaer ni el desig són amor.
Dels sentits sorgeix el plaer i el desig. Per tant, el plaer i el desig són una sensació. La sensació està lligada al pensament i el pensament és una idea del “jo”.
Un no pot pensar sobre l’amor, perquè l’amor no és una cosa de la ment ni pertany a la ment. No és una idea, sinó un estat de l’ésser on no existeix ni el tu ni el jo. I aquest estat només s’aconsegueix quan la ment s’atura, quan es buiden les coses de la ment.
Les coses de la ment són la gelosia, l’enveja, l’ambició. Les coses de la ment comporten desordre i el pensament és limitat.
Com més cultivem les sensacions i els pensament, menys amor hi ha.
(Paraules extretes de llibre “Sobre el amor y la soledad” de J. Krishnamurti)
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
fenix |
Contexte
Sunday, January 13th 2013, 5:19 AM
Per mi la frase clau de Krishnamurti és
"Un no pot pensar sobre l’amor, perquè l’amor no és una cosa de la ment ni pertany a la ment. No és una idea, sinó un estat de l’ésser on no existeix ni el tu ni el jo. I aquest estat només s’aconsegueix quan la ment s’atura, quan es buiden les coses de la ment."
Krishnamurti, si considero només aquest fragment, parla aquí de l'Amor amb (només) la A majuscula. Situa l'Amor al mateix grau que la meditació. Un no pot pensar la meditació, ja que la meditació no és una cosa racional, accessible al processos intelectuals de la ment. La meditació no és uan idea, sino un estat de no-consciència o de consciència absoluta de l'ésser, en el que, i així en parlen i en fan referència totes les tècniques de la meditació, quan la meditació s'esdevé, succeeix, el jo i el tu no existeixen. Això només és possible quan la ment s'atura, quan deixem de pensar i ens buidem de tot el que SOM (passat, futur, records, etc.)
En aquesta frase Krishnamurti no diu explícitament, però el text n'és ple, que l'Amor és un acte de immediatesa, una cte de ésser un-en-i-amb totes les coses existents, un acte de trascendència (divina).
Tenint en compte això, potser és més comprensible tot el què diu al voltant d'aquest missatge: l'amor (en minuscula, l'amor de parella, el desig, el plaer, les sensacions, l'enveja, el pensament, la gelosia, no són la meditació (l'Amor), no pocen casar-se mai amb la meditació, sòn incompetents amb ella.
Per mi, Krishnamurti no jutja sobre l'amor que no medita en el sentit de la tascendència, l'amor dels enamorats, l'amor de l'amistat, sobre el desig o el plaer; no els nega la qualitat d'allò que són. Només diu que "Com més cultivem les sensacions i els pensament, menys amor [meditació] hi ha", menys immediatesa (no confonguem immediatesa amb espontanietat). El què no diu, el que calla aquesta frase és: "quan més cultivem les sensacions i el pensament, més 'jo' i més 'tu' som", la qual cosa, naturalment, ens dificulta en la mateixa mesura la meditació (la trascendència del 'jo' i del 'tu').
En Krishnamurti és un trapella, al cap i la fi: el què no diu també és que el Kamasutra (l'Amor = la meditació per l'acte de la comunio sexual) el varen inventar els seus avantpassats!! (no et fot...!)
Conclusió;-) Feu l'amor, sigau respectuosos, no us preocupeu pel desig, tingau plaer, viviu totes les fantasies que us vinguin ganes de viure mediteu... o no.
Com deia Dalí: "Ne craignez pas d’atteindre la perfection, vous n’y arriverez jamais" = "No tingueu por de perseguir perfecció, no hi arribareu mai".
|
|
vidaa |
Ui callap
Saturday, January 12th 2013, 2:37 PM
he fet meves les paraules d'un especialista i per això el cito. Em sembla evident que ho he de fer.
I qui parla d'autoritat moral??????? Només tu!
Jo, simplement, he donat una visió més al tema del que es parlava. I apa, ara segueixo:
els primats som els animals que més estones dediquem al sexe, però no únicament implicat en la reproducció, atès el gran poder per reduir les tensions entre individus.
Des del punt de vista neurofisiològic és possible interpretar l'amor com una mena d'addicció vers la parella. La pràctica del sexe incrementa el sentiment d'unió amb la parella mitjançant l'activació de determinades xarxes neurals connectades als centres cerebrals dels records. Aquest increment del sentiment d'unió, que en definitiva és el que els humans anomenem "amor", és degut a l'activació durant l'expressió sexual de determinats neurotransmissors com la dopamina, que actua sobre els centres dels records, la qual cosa condiciona positivament la preferència per la parella. Curiosament, aquests circuits són semblants als que s'activen en qualsevol addicció.
Un punt de vista neurobiològic sense pretesa autoritat moral, per suposat!
|
|
callap66 |
Sí?
Saturday, January 12th 2013, 11:47 AM
I tu vidaa creus en la paraula d'1 biòleg com si fossin les taules de la llei?,per molt biòleg reputat que sigui... Per mi no té cap autoritat moral més que la de qualsevol biòleg o no que digui tot el contrari. L'amor és amor des de que l'home i la dona són humans i abans, el sexe podem vincular-lo o no amb l'amor i, el cert que sexe amb amor és més ple i més plaent i d'això n'estic segur!, dels que no n'estan gaire han d'acudir a professionals del sexe per omplir desig i plaer, però suposo que l'amor no el tindran ni de bon tros i que la relació serà d'un pim pam pum esgarrifós un cop enllestits i només els hi quedarà vomitar la bilis retinguda en els demés quan es miren al mirall... ;)
quim_c, el què dius sembla de tota lògica si no fos que de tant simple resulta incomplet i que el ésser humà és més complex i divers i per això evoluciona o creu que evoluciona.
El sexe és plaer i desig... això és indiscutible, com el bon menjar i el bon beure..., però l'amor se'n surt d'això tan simple i bàsic, quan mengem no sempre estimem, quan bevem no sempre estimem, quan cardem només estimem quan ho fem i compartim amb qui nosaltres més estimem i més ens estima a nosaltres, encara que alguns només s'estimin a sí mateixos i no es facin més que un fart de pelar-se la que també és molt sa i natural, res a dir...
|
|
quim_c |
Noia té rao aquest paio...
Saturday, January 12th 2013, 10:07 AM
Crec que les emocions son alló que alimenta el ànima per bé o mal.
Ens movem, com qualsevol animal per mètodes de recompensa, on la base son emocions com: plaer, desig, dolor...
Quan filtrem amb la ment allò que diem "amor" molts cops ho barrejem amb idees com: obsessio, possesio, seguretat.....l'amor no es
quantificable ni defininible, aixi que quan mes pensem en l'amor més ens volem convencer de que estem enamorats, qui realment ho esta en estat Pur simplement gaudeix d'ell perque No pot pensar en sensacions sino gaudir d'elles.
Malgrat tot, penso que es dificilissim en el Mon que vivim aparcar els pensaments i guiar-nis per les sensacions.
Vidaaa tens rao, de fet diuen que el dialeg més perfecte, aquell que ens despulla emocionalment es el Sexe
|
|
Lynn |
supernen,
Saturday, January 12th 2013, 7:21 AM
no veig que tots els pensaments portin associada una emoció, com dius tu. Però si a l’inrevés. En tot cas, i segons el que puc entendre de’n Krishnamurti, les emocions també formarien part de la ment (encara que de vegades ens puguin trasbalsar el cos). I ell suposo que va més enllà, tan enllà que l’amor del qual parla no té res a veure amb el que entenem nosaltres, més occidentals, però que no deixa de ser un punt de reflexió per “pensar” sobre la relativitat de tot plegat.
Estic d’acord amb tu, però, en què els pensaments i les reflexions no foragiten l’amor –tal i com nosaltres l’entenem, cosa que no crec que hi estigués d’acord en Krishnamurti-.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
