| |
Tal com som
 dijous 16/febrer/2012 - 06:16  1001  1
Des de les hores mortes, talaiot,
m'omplo la pell de dibuixos obscens
i tu hi ets, Marta, en tots. Minuciós
et ressegueixo sines i malucs,
el ventre lleu i el sexe ardent i obscur
amb la punta dels dits extasiats.
Ets una sola i moltes. Complaent
i complaguda alhora rodolem
per un pendent insòlit. Cada gest
perfà l'extrema intimitat del joc
desmesurat i estricte. Marta, els mots
que ens diem sense dir-los no són pas
escuma sinó aigua, i el desig
és un vast horitzó. Si tanco els ulls
te'm fas present i esclaten els colors.
L'arbre de llum tan densa dels sentits
poblat de nou de fulles i d'ocells.
Això i més és tendresa. Autèntica generositat, llibertat en l'estima per a rebre i regalar.
És el paradigma del mirall: si somrius, et somriuran; si mostres malhumor, veuràs malhumor en les cares; si ets generós, et correspondran amb generositat....
Quan hi ha por no hi pot haver generositat; quan hi ha vergonya la llibertat s'amaga.
Tenim dret a presumir del que tenim, de la nostre morfologia, dels plecs de pell caiguts, dels ventres laxos... No hi ha bellesa en els anys? No serveixen també per a donar i rebre plaer? Estimem amb el que tenim, aquest és el valor que importa
|
Contactes
Registra´t
