| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Últim article del bloc
|
|
| |
la sentia plorar...
 dilluns 8/octubre/2012 - 02:16  2251  7
des de la cuina, mentre recollia per anar-me'n a dormir, la sentia plorar. Eren les dotze tocades, i la sentia plorar.
Era un plor silenciós, callat, trist, solitari, apagat, ofegat,... i reconegut. Era un plor que surt de dintre l'ànima, quan creus que estàs sol/a al món, quan et veus enmig de l'oceà i no saps cap on tirar, quan no veus cap llum al final del túnel, quan creus que res no té sentit... ai, i tant que em sona aquest plor!
I la sentia plorar, i volia abraçar-la per donar-li una mica d'energia, i volia dir-li que això passa, que a l'endemà o a l'altre, o a l'altre, o a l'altre... tan fa, sempre arriba el dia que comences a veure els colors de la vida; volia dir-li que encara que ara passés per un mal moment, tard o d'hora arriba una pinzellada d'alegria; volia dir-li tantes coses, però no sé qui era, la sentia plorar pel cel obert... un petó per a tu...
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
