Estic desconcertat, creieu-me.
A algú de vosaltres us han dit alguna vegada caradebatllura?
A mi tampoc.
Ara bé...us ho dic amb franquesa... jo puc tenir cara de babau o
badoc pero de caradebatllura no pas. Al menys que jo sapigués.
El meu amic Llorenç va arrivar ahir a casa al vespre després
d'haver-me trucat un xic desorientat. - Que puc venir? - i eren
les dues de la matinada!
A l'arrivar a casa,el vaig veure desencaixat,groc pàlid i arrossegant els
peus de dret a estirar-se al sofá.
Va explicar-me que algú li va dir que era caradebatllura i que
això li dúia a deprimir-se.
- Au Llorenç coi! - Per aquesta xorrada tanta cosa?
Ara...això si. No puc negar-vos que vaig encuriosir-me per aquella
paraula...i vaig intentar animar-lo
- Vinga Llorenç! . No passa res home! Vine va que anirem al
diccionari a veure si trobem el significat de la paraula...
- Ja ho he mirat.. - em va dir tot moix...
- Ah caram! i qué? que vol dir?
i no volia dir res. Precisament perquè no existia i això lo provocà
un problema existencial.
Per distreure'l li vaig engegar el televisor quan de cop a les
noticies...
- Avui ha estat agafat en Joan caradebatllura natural de Sort. Un dels
deliquents més buscats a la zona...
- Ostres! - vaig dir-me... Si que t'hi assemblàves si...
Ara ho entenc...