| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Últim article del bloc
|
|
| |
de què parlo quan parlo de córrer
 dimecres 17/agost/2011 - 12:02  1686  2
Avui havia de sortir a córrer.
No he fet cas ni de la lesió que arrossego des de fa dies (mesos) ni de la calor insuportable.
Tant se val- En sortir de casa no tenia ni idea del meu destí. Hi havia dos opcions: platja o muntanya . M'he imaginat el passeig marítim massa ple de gent, avui. Així que m'he posat les bambes i he arrencat a córrer cap a la muntanya.
Uns pocs minuts corrent i estic ja a una zona que s'anomena Canyet a Badalona. Queda per damunt de la pota nord de la ronda de dalt (B-20). Hi ha una antiga riera, encara amb una mica d'aigua, amb els marges bastant amples , ideal per pujar corrent i suar una miqueta . Seguir aquesta riera permet endinsar-se en un indret on sembla que el rellotge s'hagués aturat fa uns quants anys. A poca distància d'on s'acaba definitivament l'asfalt, el camí de terra passa per unes quantes masies antigues, però amb el mateix aspecte, o molt similar, del que devien tenir fa cent anys. Hi ha també uns quants camps on els pagesos cultiven tota mena de verdures (Ho dic per que les plantes es veien totes diferents, no per que entengui. Jo soc dels que crec que les patates neixen en bosses de malla als súpers, jeje). Dues hípiques (Hípica Badalona i Hípica Canyet) completen la sorpresa del qui passa per primera vegada. Per molt previngut que hi vagis, costa imaginar-se un camí en el que no et trobis amb cap cotxe i si amb uns quants cavalls. I al costat de casa! Poc abans d'endinsar-se al bosc, encara hi ha temps de passar enmig d'un ramat d'ovelles. En un moment donat, aquest camí s'estreny bastant per, de sobte, fer que apareguis al bosc. En aquest moment, els núvols han complert la seva amenaça i han començat a descarregar sobre la meva samarreta ja mullada una fina pluja. El que uns kilòmetres més abaix, a la ciutat, hauria sigut un contratemps per a moltes persones, a mi m'ha donat una força i una energia brutal!.
De cop i volta, tot el cansament s'ha esvaït. El ritme de carrera s'ha fet constant, super còmode. I he gaudit d'uns moments molt agradables. Amb la petita pluja, el paisatge s'ha fet espectacular. M'agradaria saber els noms de tots els tipus d'arbres i vegetació que envolten el camí que he seguit, per tal de fer una descripció el més acurada possible de la seva bellesa. Doncs just en aquests moments m'he adonat que tot allò negatiu que portava a dintre ho he anat perdent a mida que anava avançant pel camí. Al meu darrere han quedat els pensaments negatius, la tristor que m'ha acompanyat tot el dia. De cop i volta només pensava en el millor de tot el que tinc, el que m'espera a casa al final de la cursa. I encara he pujat el ritme una mica més. Com a punt final del trajecte, he begut una mica d'aigua a la font del monestir de Sant Jeroni de la Murtra (s XI, crec) sorprenentment bonic, i sorprenentment oblidat per tothom. I tornada cap a casa , molt més lleuger del que havia començat.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
musetta |
Entra el Murakami i tu, al final, em fareu
Wednesday, August 17th 2011, 1:30 PM
Són ben diverses les maneres de "fer net". Tu corres, d'altres ballen, d'altres neden, d'altres escolten música, d'altres miren el mar..... En la pelicula Roma, protagonitzada per Juan Diego Botto i Pepe Sacristán, aquests últim comença la pel.licula assegut a una pedra al cantó del rio. Utiliza la tècnica que li va ensenyar el seu pare per "fer net": veure corre l'aigua, perquè l'aigua s'endú tot allò que ens fa nosa. Tot val per fer-nos sentir millor. Gràcies per aportar una solució més per poder tenir a mà quan necessitem "fer net".
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
