| |
L'esma perdut
 dimarts 9/agost/2011 - 01:34  1034  0
En un espai tant gran com el que separa la terra de la lluna...posem uns trescents mil kilómetres y a mig camí ... hi havía un esma perdut... No sabía distingir els quarts d'hores i a mes, cercàva el sol perqué l' iluminés l'esfera del seu rellotge....que no dúia i tot per saber l'hora!
Era tan esma tan esma tan esma, que va pensar que donant la volta a la lluna trobaria el sol...i aixi un dia rera un altra i un altra i un altra...i aixi mesos i més mesos...i anys!... i l'esma perdut no s'adonàva que havia d'estar-se quiet perque si corria desesperat a la recerca del sol, voreijant circularment la lluna, mai el trobaria perque sempre es quedaría a les fosques! Era un eclipsi constant.
A bona hora, l'esma perdut...que anàva més perdut que l'anar a peu...i es que hi anàva... va aturar-se, pero de cansat. ...i sabeu que va passar? Que quan el sol el va atrapar, el va tocar de plé... i l'esma perdut es socarrimà com ni us podeu imaginar!
Ara les seves cendres volèien per l'espai...esma perdudes...
|
Contactes
Registra´t
