| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Últim article del bloc
|
|
| |
Vell amor, amor bell.
 dimarts 6/novembre/2007 - 04:45  2983  4
Aquest any hem celebrat les noces d'or. Cunquanta anys de matrimoni és una llarga vida d'emocions, de treball i sacrificis, de convivència, de plors continguts, de llàgrimes lliscant lentes cara avall. Però hem triomfat. Ara ens estimem més que mai i vivim amb un somriure etern. Vaig oferir-li a l'estimada aquests quatre mots:
Em plau el cep i l’olivera
amb arrels ben afermades.
Em plau l’escorça de surera
sofrint al pas de les anyades.
I el clam d’amor quan ve de lluny
lluint als ulls de l’estimada,
i aquell mot que el llavi esmuny
i diu t’estimo, amb la mirada.
Ja no té força la vida
per arrencar un brot de menta.
Tinc la mà adolorida,
feble, cansada, macilenta...
I és que els anys fonen la veu
dins la gola ennuegada,
que el vell amor ja no té preu
quan tot es diu amb la mirada.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
