|
|
|
|
|
|
|
|
|
Últim article del bloc
|
|
|
Dret a morir dignament
dilluns 30/juny/2014 - 09:21 3730 5
Avui he llegit que l'escriptor Juan José Millás ha tret una nova novel·la on un dels temes principals versa sobre l'eutanàsia, una mort digna, que demana un dels personatges ja que està malalta en fase terminal. Es titula: "La mujer loca".
Es veu, jo no ho sabia, que el 5 de desembre del 2010 va publicar un reportatge a "El País Semanal" on relatava la mort de Carlos Santos Velicia, un home de 66 anys que tenia un tumor incurable a la columna (ja havia patit dos infarts també, anteriorment). En Carlos es va fer membre de l'associació "Derecho a morir dignamente" i es va instal·lar a un hotel de Madrid per treure's la vida amb l'acompanyament de voluntaris de l'associació. En Millàs, que també és soci de l'associació, va passar la tarda del dia anterior amb ell per petició expressa del Carlos perquè volia que l'escriptor l'ajudés a donar testimoni de la seva decisió per provocar un debat sobre l'eutanàsia.
El reportatge és colpidor, crec que val la pena llegir-lo i reflexionar sobre el tema:
"Son 15 minutos. Dejas de respirar. Y fuera" (Juan José Millás): elpais.com
La pàgina web de l'associació "Dret a morir dignament" a Catalunya és aquesta:
eutanasia.cat
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
Peztit |
És un assumpte de bioètica.
Thursday, December 25th 2014, 1:16 PM
Així li diuen als comités hospitalars que valoren casos sobre posibilitats terapèutiques de malalts terminals.
Ajudar a algú a morir, ni que sigui facilitant.li els métodes i no intervenir directamen, és delicte. Per això en el cas Sampedro, el tetraplèjic que demanava el mateix (Pel.lícula "Mar adentro"), quan es va saber que li van proporcionar una sustancia letal, van processar la assistenta de la casa, que posteriorment van absoldre (hi ha una mena de sentit comú en alguns jutges)....
Doncs penso que per opinar sobre aquests temes, s'ha de estar adins, a la pell de l'interessat. Les conviccions són un luxe que només es poden permetre els de fora.
Cada cas es diferent, ben diferent. Això, afegit a que les opinions són des de fora, fa especialment dificil vincular o justificar els casos. Crec sincerament que estem a anys llum de que l'eutanàssia sigui un dret.
Afortunadament, en la pràctica mèdica, hi ha un terme que en castellà es diu "encarnizamiento terapèutico", és a dir, que es considera que en determinats casos en que es podria figuradament prolongar la vida biològica, el pacient hauria de passar per moltes actuacions terapèutiques com ara successives intervencions quirúrgiques amb un pronòstic molt incert. També està penat aquest "encarnizamiento". Per això , la medicina és un art.
En el document de voluntats anticipades que a Catalunya es pot fer en vida, contemplant situacions extremes, un pot manifestar que no vol que se li apliquin determinades accions terapèutiques en casos molt concrets (No reanimació cardiopulmonar, en cas d'aturada, etc).
Val la pena considerar.ho:
http://canalsalut.gencat. cat/es/home_ciutadania/la _salut_de_la_a_a_la_z_lin k/00_canal_fantasma_inter n/la_salut_de_la_a_a_la_z /v/voluntats_anticipades
http://canalsalut.gencat. cat/web/.content/home_can al_salut/ciutadania/la_sa lut_de_la_a_a_la_z/v/volu ntats_anticipades/documen ts/arxius/consideraciones _anticipadas.pdf
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|