| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Últim article del bloc
|
|
| |
Avui és avui
 diumenge 18/novembre/2012 - 06:34  2130  7
És tard.. la fosca de l'habitació em recorda a cada moment l'olor perduda d'antany, la llar de foc, la peli rosa que no deixa descanssar els meus llacrimals. uff..
L'amor.. ais l'amor. El volem, ens fa por, el detestem.. - és nyonyo enamorar-se. Diuen alguns. - Fa mal.. Pensen altres. - L'amor l'amor! i que és això. Pensen altres.
És tard.. estic canssada de contradir-me una i una altra vegada, recolzo el cap enrere sols descanso i deixo que la calor del foc m'acaroni i aturi la nostàlgia. No vull que la tristesa envaeixi ni un milímetre del meu nou espai.
És tard.. somric.. ara penso en els nous amics, els especials i els bons amics, obro els ulls perquè ara sonarà la meva cançó.. somric i això és bò! em sento bé, poc a poc les ombres reculen, els records canvien de color i jo em sento bé..
No ho és de tard, mai ho és.
p.d.: Per a tots aquells que han de desar a la calaixera embolicats en paper de seda alguns bons records.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
escale |
Natrium,maquissim!!!
Monday, November 19th 2012, 10:55 AM
Una parrafada molt maca,amiga Natrium,els bons recorts mai es tenen d'oblidar n'hi guardar massa,en podem presumir,encara que formin part del passat,un bon passsat,i amb l'amor endevant,sempre endevant,que val molt la pena correr el risc,per més que potser no acabi bé del tot,mentres duri haura valgut la pena!!!
|
|
vidaa |
Més que lluir-los...
Monday, November 19th 2012, 4:53 AM
potser el que hauríem de fer amb els bons records és no amagar-los, que és diferent... Viure amb la plenitud de tenir-los, de saber que formen part de la nostra vida...
El que és més difícil de gestionar, és clar, és assumir que siguin això: només records!!
Però com diu un bin amic, estem destinats a utilitzar i a capitalitzar els nostres contratemps, i a saber que si els podem superar som capaços d’enfrontar-nos a qualsevol cosa. La grandesa no es mesura pel que arribem a ser. Es mesura pel que superem. I jo afegeixo, fins i tot, aquells records que en tenir-los massa presents, ens fan mal.
Petons, noies!!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
