Benvingut/da al meu bloc!

kike93 ha escrit 1 articles i te 9 comentaris. L'últim article ha estat fet el 25/01/11

perfil de'n(na) kike93 | àlbum de fotos de'n(na) kike93

hola

Wednesday, January 26th 2011, 5:09 PM

Es cert que hi ha races ben boniques, però jo que vaig a la gossera els caps de setmana et puc assegurar que els gossos i gats cutres salsitxerus són molt bonics també i forts i simpàtics i genials i sobretot mooooolt agraïts i necessiten un lloc per viure i algú que se'ls estimi, comprar o vendre animals gairebé diria que és immoral.

jo tic tres

Tuesday, January 25th 2011, 2:01 PM

toinc dos boxers un alleonat mascle i una famella blanca,l'al tre una famella pastor alemany asalaciana . em donen molta feina pero mo paso be amb ells .sempre que no em facin algun disbarat.
el que em fa mes pena es el mascle que te una malaltia degenerativa a la columna cerbical.pobret no camina gaire be amb les cames de darrera.pero mels estimo mol tots tres

cul

Tuesday, January 25th 2011, 12:10 PM

he dit cul, tindries que dir kike, per que has fet un blog sencill, per començar hi ja te han pontificat, es que aixo es un xat amb molts inteligents, ja ho aniras veient, cullons una pregunteta hi te han fet un tractat

Donc jo

Tuesday, January 25th 2011, 11:41 AM

ara tinc un labrador mestís i és una joia. Intel·ligent i fàcil d'educar. Comparteix el pis amb un gat i mai hi ha hagut problemes.
Com que ja és molt gran, el dia que mori volem adoptar un altre Labrador que tingui uns dos anys (més jove demana massa exercici i ja ens supera)

Anys enrera vaig tenir un caniche petit i era superdolç.
I si algun dia em deixen jubilar-me tinc la intenció de comprar un Bichón maltés que m'han dit que són d'allò més carinyosos.

En fi, crec que qualsevol raça és bona sempre que tinguem presents l'espai que necessita, l'exercici que li convé i hi dediquem el temps necessari per tal d'educar-lo com cal. Un gos de la mida i el caràcter que sigui mal educat és un perill per a tothom, començant per ell mateix.

Lo que importa no es la raza

Tuesday, January 25th 2011, 10:45 AM

Hola, jo tinc 7 gossos ja que tinc un terreny on els puc tenir, tots els meus gossos son de cruces entre razes, tenia un que era un cruce de pasto alema i masti dels pirineus molt maco i molt dosil que el vam tenir que sacrificar per problemes de salut, uns anys abans, tenia una gosseta que era un cruce de Teckel i un terrier, la qual era molt cariñosa i estimada per tots.

Ara un gos i una gossa que son cruces de pasto alemany amb rottweiler, els quals els vam treure de una gossera.

També tinc 1 gos i 3 gosses que són fills de la gossa treta de la gossera, els quals són molt docils.

El unic que vol un gos es carinyo i que juguis amb ell.

Les razes no importen, ja que hi ha razes que poden ser molt boniques i tot el que tu vulguis, haver de comprar o regala un gos o un gat per el simple fet de ser de raza es una tonteria com una catedral, ja que hi ha moltes gosseres que estant saturades de gossos i gats, molts dels quals son abandonats a la ma de deu quan una familia s'aborreix del animal.

La raza no importa lo que importa son les emocions que et poden fer arribar a sentir.

A casa

Tuesday, January 25th 2011, 8:57 AM

vam anar a la gossera a buscar-ne un. Vam triar un gosset (o potser ell a nosaltres) que resultà ser una barreja d'Alaskan malamuten i Pastor alemany, i que un cop superada una parvoverosi de campionat va anar creixent fins a ser l'enveja dels veïns. Era preciós, intel·ligent i carinyós com cap, i és que te'ls acabes estimant tant...
Per a mi això de les races no és important.

Hola Kike93,

Tuesday, January 25th 2011, 7:33 AM

no tinc cap especial predilecció per cap “raça” de gos, de gat o de persona. I estic totalment d’acord amb l’Rdk. Si mires el vídeo que t'ha linkat entendràs més coses que les que jo t’explicaré de la cria.

Segurament no sabràs que, per a mantenir les “races” de gossos que després es vénen al mercat (per a fer-nos companyia aquí o per a ser menjats a altres llocs del món), cal matxacar-los a fons.

Els puppy mills (o centres de cria de gossos i gats) funcionen igual que les granges de fabricació de porcs, cavalls, vedells, gallines... Les gosses són muntades cada vegada que entren en zel (fins i tot pels seus germans, fills i néts) i, quan ja no són “productives”, se les abandona o mata.

No reben atenció veterinària (surt més barat quedar-se camades noves per perpetuar la seva reproducció) i l’alimentació és més aviat insuficient i inadequada. Generalment viuen en minúscules gàbies tota la seva vida, al exterior o en llocs insalubres, i no surten mai d’allà. MAI.

Mister Guau, a bcn, es una de les botigues que més denúncies acumula per comprar camions plens d’animals “de raça” de centres de cria dels països de l’est. Els gossos viatgen en camions, sense menjar ni aigua, i la major part arriben amb processos vírics que els causen molts problemes de salut i fins i tot la mort.

Però és prou barat comprar camions plens de mercaderies, tot i que algunes arribin “fetes malbé” o mortes pel camí (és més, la garantia és molts cops que, si la mercaderia-gos es mor abans de “X” dies, te la canvien per una de menys “defectuosa”).

Fa poc s’ha fet un rescat d’un centre de cria de yorkshires a Catalunya. I t’asseguro que els gossos rescatats fan pensar en qualsevol cosa menys en la felicitat de ser un gos de raça que és utilitzat per a interessos humans. La sarna, els abscessos, els tumors, les ferides obertes amb processos de larvació per insectes… se’ls menjaven.

Si tens algun interès especial per algun tipus de gos, et demanaria que no en compressis mai. Totes les gosseres i refugis estan plenes d’animals de les races que t’agraden, i adoptant-ne, com a mínim, no permets que la gent que els té per a fer diners rebi els teus per a perpetuar aquesta explotació.

Les races són construccions humanes per a interessos humans. I dels gossos que tu admires, hi ha països com els EEUU que estan pensant de “prohibir-los i destruir-los”.

Ja veus que bordes que som: primer els fabriquem amb característiques que ens interessen per a lucrar-nos millor (per "defensa"o per apostes per baralles, p.ex) i quan resulta que ens fan por, els volem "destruir". Som la polla.

Salut

Labrador

Tuesday, January 25th 2011, 6:40 AM

Vaig tenir un labrador, i per mi és un gos extraordinari, és molt llest, el menjar el motivar molt, no borda, no és gens agressiu, resistent a l'esforç, familiar, (és ideal per la casa on hi hagin nens).
Va agafar un càncer de fetge amb només 9 anys i el vaig haver de sacrificar. Ja et pots imaginar el drama familiar que això va representar Ens l'estimàvem molt.
Quan pel carrer em veig algun, no puc evitar la temptació d'acaronar-lo

..

Tuesday, January 25th 2011, 6:38 AM

A mi els q mes m'agraden son els anomenats, mil leches, son els mes millor.

Si tens una estona mira't això:

http://www.youtube.com/watch?v=NaZpUMgOetY

Gener

Desembre