|
L'hivern
dimecres 12/desembre/2007 - 11:29 2639 2
L'hivern ja es aquí, i com una trista noia camuflada, remuga darrera la llar de foc. Es seu rostre es sec i llurs mans aspres com el vent que de bon matí ensopega contra la nostra balconada. El seu alè es de gel, i inunda la nostra oida a cada esbufeg. Llurs cabells son blancs, lluminosos, fervents, com assecats al sol del mig dia. Però llurs paraules son tendres, melangioses, fugitives i hom sapveure en el lleuger rosat de les seves galtes... un crit a l'esperança i una invitació a somriure. La vols seguir, però s'escapa, s'esmuny entre els carrerons del barri àntic, i esquiva a la gent foragitada comprant regals fins que les teves cames, fartes de seguirla, es rendeixen en el carrer i no es altra que la teva vista, qui la va perdent entre la multitud. Tornes a casa i et preguntes, potser tornarà, potser demà passarà altra cop per la meva porta i podré, encara que sigui per un instant, viure en la seva mirada, aquella beguda que em faci oblidar el fred, la tistor i la amargura.
|
|
|