| |
Retrospecció: 2. Camí blanc
 dilluns 15/novembre/2010 - 10:17  1990  0
Aixeco els ulls, miro i tergiverso la realitat tant com vull. No pestanyejo, no fa falta, els meus glòbus oculars desprenen els suficient humor com per no fer-ho. Faig una passa, lenta, pausada. Sento com milions d’agulles es claven al fons de la meva carn i ni m’immuto. Una altra passa, encara més pesada. Les agulles tornen, les ganyotes no arriben. Els genolls cruixeixen al ritme que es desencarcaren, i la tensió de la musculatura que envolta les ròtules sembla que les vol aixafar com dues closques de nou. L’espinada es retorça tot dibuixant un tirabuixó recol•locant totes i cadascuna de les meves malaurades vèrtebres.
Miro al terra, vaig descalç però no m’importa. Tinc els peus tacats de sang, humits i calents, les plantes segurament estan en carn viva. L’asfalt aspre i agradosament càlid reflexa el paisatge. Miro endavant, un camí blanc. Giro la vista enrera, petjades vermelles.
Publicat al meu antic fotolog el 26/05/08
|
Contactes
Registra´t
